tag:blogger.com,1999:blog-52534209072501109912024-02-08T12:17:34.477-08:00RoadmaN's opinionroadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.comBlogger23125tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-36241093536004210452010-09-03T13:23:00.000-07:002010-09-03T13:31:49.533-07:00"eres mas inútil que..."<div style="text-align: justify;">Segur que, més d'un cop, em escoltat la frase, " eres mas inútil que la primera loncha de pan bimbo", i el més segur que hi hagi un grup al facebook que deu dir: yo también creo que deberian quitar la primera loncha de pan bimbo. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Fins i tot, algun director o corredor "estrella" li ha dit a un altre aquesta frase, quan veu que a les classificacions no surt, ja que ha abandonat o ha arribat fora de control, son aquelles persones, moolt enteses en ciclisme, que mirant la classificació valoren la qualitat de les seves "rodanxes"</div><div style="text-align: justify;">Aquesta primera rodanxa, es aquella que fa que la segona rodanxa estigui fresca, tova i sempre apunt per ser menjada, es aquella rodanxa que reps els cops, quan tirem la bossa del bimbo dins l'armari, es aquella, que molts cops, es trenca i la treiem a atroços...</div><div style="text-align: justify;">Potser, no és la més valorada, fins i tot, creuen que per l'únic que serveix es per treuret els calers, ja que sempre l'acabem tirant.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Jo estic a favor de la primera rodanxa del bimbo, ja que sinó existís, sempre la primera rodanxa, que es va endurint i l'anem apartant, per agafar la segona, aquest segona rodanxa seria qui faria la funció de rebre els cops i anar-se endurint, </div><div style="text-align: justify;">quina pena no?, una rodanxa tova i fresca convertir-la en una d'aquelles dures primeres rodanxes. </div><div style="text-align: justify;">Una llastima.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hi ha corredors que són aquestes primeres rodanxes, potser els més profans, no els valoren, però els que veuen les curses des de dins, o els que la veuen des de fora, amb ulls com els des de dins, si que la valoren, és més, moltes d'aquestes segones rodanxes que guanyen les curses, el primer que fan al creuar la meta, no es abraçar la tercera rodanxa que també és de les fresques, sinó que miren al final del pilot, per veure si ha arribat aquella primera rodanxa, fosa, apallissada, desgastada i segurament, perdent temps, però que si té una mica de força, aixeca un braç celebrant la victòria de segona rodanxa, i pensant que tots els cops rebuts a dins l'"armari" han valgut la pena.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En un paquet de bimbo, perdó, en un equip, hi ha vegades que ningú vol ser la dura, magullada i lletge primera rodanxa, tothom es creu amb dret de ser aquella atendre segona rodanxa, però per ser aquesta segona rodanxa primer ha d'haver algú que digui: " posat darrera, ja tiro jo", normalment no cal ni dir-ho, una mirada, per saber si la rodanxa esta fresca hi ha prou, la primera rodanxa ja sap que s'ha de posar davant.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En el pilot, es molt difícil trobar primeres rodanxes amb ofici, la majoria de els primeres rodanxes ho són per accident o les posen per obligació i llavorç van a desgana, i el que acaba passnt és que es trenquen abans d'hora, fent que la segona rodanxa no sigui fresca en el moment oportú.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els que aconsegueixen que hi hagi bones primeres rodanxes, amb ganes de ser-ho, precisament són le segones rodanxes, per que saben que algun dia algú tancarà malament la bossa i per accident es col.locarant a primera fila, i llavors seran la millor primera rodanxa que mai hagi tingut aquella bossa de pa bimbo, i defenserant dels cops aquella dura primera rodanxa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">No us ha passat mai que arribeu d'entrenar, morts de gana, obriu l'armari i l'únic que hi ha és la bossa de pa bimbo amb la seca primera rodanxa, aquell dia, sense adonar-te, la primera rodanxa, és la més bona i tendre que hi ha hagut mai a dins l'armari...Hi ha un dia que és la millor i arriba primer</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-27677843901184554332009-12-10T15:28:00.000-08:002009-12-10T15:48:07.164-08:00" a largo plazo,..."<div align="justify">Moltes vegades molts estudiants ens hem saltat un examen, una classe, una entrega, etc per tal de poder estudiar per un altre examen que tenim més endavant, per què creiem que és més important o perquè pensem que no portem ben preparat l'exament que ens saltem, bàsicament per què pensem "a largo plazo", sense tenir en compte el que està passant ara mateix, ni l'exament que tens en aquest moment. </div><div align="justify"><br />Jo he arribat a la conclusió que els exàmens, van con van, i que val més pensar " a corto plazo" i presentar-se per què si per una casualitat portes estudiats tres temes i a l'exament entren sis preguntes i tres són dels temes que et saps, pues mira, has aprovat. Sempre s'ha d'estar, per si de cas.</div><div align="justify"><br />Moltes vegades en les reunions d'abans de les curses es diuen que vigilem en tal lloc que hi ha un poble i la carretera s'estreta o a la última corba abans de meta que es complicada, etc. </div><div align="justify">Ens fan pensar "a largo plazo" i jo sempre dic que millor pensar en no quedar-se des del quilometre cero fins a meta, s'ha de pensar " a corto plazo" i que en la part difícil ja veuràs que passarà.</div><div align="justify"><br />I en la cursa passa una cosa similar, estem en cursa i sabem que al quilometre cinquanta comença un port duríssim, llavors molts ciclistes comencen a guardar per què així, quan arribi a aquell port ells estaran més frescos i podran aguantar-lo i si és el seu dia bo, potser, fins i tot atacarà, estem pensat "a largo plazo", pensem en que passarà quan arribem a meta; però de mentres estem rodant tranquil·lament al mig del pilot sense enterar-nos del que passa a la cursa fins que arribi aquell port que serà molt dur, què és el què passa? Doncs que es fa una escapada abans d'arribar al port i tot et quedes a mb un pam de nas sen se poder-hi entrar, tenies raó, passes el port amb una agilitat com en Contador, això si amb una cara de tonto que val més que ningú et digui res, pensar a llarg termini ha fet que arribessis a meta com tu havies previst, molt fresc per esprintar, això si, has fet el 34.</div><div align="justify"><br />Molt cops sents converses de corredors que s'han quedat i els veus frescos i els hi preguntes com es que no han donat tot en aquell tros pla, et diuen que estaven reservant pel port. Però quin port, penso jo, pensar "a largo plazo" ha fet que no tinguin en compte que l'important era no quedar-se en cap moment s'havia de pensar " a corto plazo" i per assolir això no s'ha d'escatimar cap força, per molt que sàpigues que el més dur ve més endavant.</div><div align="justify"><br />A mi no hi ha res que em faci mes ràbia arribar a meta, amb la grupeta i amb forces per haver disputat la cursa, sempre penso que no pot ser arribar a meta fresc, sense entrar en el tall bó, prefereixo arribar fos o despenjat de l'escapada o millor en cara: petar en el quilometre 20 per què he intentat escapar-me 36 vegades, pensat " a corto plazo", perquè potser l'atac 37 serà el bó, molts em direu que: el que he de fer es guardar forces pel final, que he de pensar que la cursa començarà en el durissim port, voleu que pensi " a largo plazo"</div><div align="justify"><br />Però quan a l'economista John Maynard keynes, li van retreure que les seves idees econòmico-polítiques només tenien en compte, el que passa ara mateix, que eren "a corto plazo", que en cap moment mai intentava resoldre els problemes "a largo plazo".</div><div align="justify">ell va contestar: </div><div align="justify"><br />"A largo plazo, todos muertos"</div>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-21304616788326416882009-09-21T14:52:00.000-07:002009-09-22T01:12:16.407-07:00Marica l'últim (sin ofender a nadie)<div align="justify">Que podem considerar esport?</div><div align="justify"><br />Potser sembla una pregunta fàcil però és tan difícil, com dir si: Semenya, l'atleta sud-africana hermafrodita , és noi o noia. Hi ha coses que no se saben mai, així que vigileu que: " por la noche, todos los gatos i/o gatas i/o ambas cosas a la vez, son pardos"</div><div align="justify"><br />No ens desviem del tema. Molta gent diu que el que et fa suar és un esport, així poden dir que la F1 és un esport, però llavors, el que tots estem pensat també és un esport?, i si ho és!, jo vull federar-me ja!</div><div align="justify"><br />Hi d'altres que diuen que esport també potser una cosa mental, com per exemple: l'escacs, doncs si l'escacs és esport, hauria d'implicar que la botifarra també hauria de ser considerada un esport, on posem el límit?</div><div align="justify"><br />Com veieu no és tan fàcil de resoldre; jo he arribat a la conclusió que només existeixen tres esports: Atletisme, natació i ciclisme ( i els que no serveixen per guanyar en cap d'aquest tres esports: fan triatló, i si ni així guanyen fan Ironmans (tema que tractaré en un altre post)). Molts em direu: i el futbol?, I el basquet?, I el tennis?, etc. Per mi tots aquest ,només són jocs, no són esports. </div><div align="justify">Per dos motius:</div><div align="justify"><br />1)Quan diem: anem a jugar a futbol, a jugar a basquet, a jugar a tennis, etc... mai direm que anem a jugar a ciclisme</div><div align="justify">2)O la raó que, per mi, és més convincent, els tres es basen en una regla d'or:</div><div align="justify"><br />MARICA L'ÚLTIM</div><div align="justify"><br />A qui no hi ha tonteries de: fora de joc, Out, set, duce, pies, manos, banda, corner, zona, passos, dobles, tirar-se a piscina, targeta blava, groga, vermella, dos minutos expulsat, canvi... tonteries.</div><div align="justify"><br />Per mi com més regles té un joc: més absurt és, simplement les regles és fan: per fer-lo més vistos, per què la gent no s'adoni de la tonteria que estan fent aquells payos en pantalons curts. Joder si vols fotra la pilota dis els tres pals, l'agafes i al fots a dins: i punto!, a no, que amb al mà no és pot! "es que me has empujado!"," Ai que tengo una contracturita, mejor pido el cambio", "ai que tengo una rampa"... por dios! Per això els jocs no són esports, per què si diguessin la frase , marica l'últim, els jugadors és mirarien con ojos dulces i tiernos, se les pondría morcillona i dirian: va tu primero... no va, marca tu...va que te dejo pasar...per intentar ser l'últim.</div><div align="justify"><br />Els esports són individuals, tu contra la resta del món. Us imagineu Usain Bolt que a 5 metres d'arribar a meta diu: "tiempo muerto, que me ha entrado una piedra en el zapato" o que pujant el Turmalet Contador diu: " pido el cambio que estoy cansado, que entre kloden"... Doncs això és el que passa en aquest absurts jocs, que mai podran considerar-se esports, per què mai aquest jugadors voldran ser atletes, per què això impilicaria sacrifici. </div><div align="justify"></div><div align="justify"><br />PD: fer l'últim en el Gran Premi d'Inauguració de l'any passat no implica res, que sinó ya todos me mirareis con ojos viciosos!</div>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-21306386932541816692009-09-04T15:59:00.000-07:002009-09-06T12:55:01.727-07:00Una màquina ha superat als ciclistes<div align="justify">Quans les màquines van començar a pendre força en el món industrial, ningú s’imaginaria que una màquina seria capaç de superar a l’home.<br /><br />Fins al moment les màquines només eren una extensió dels braços dels homes, només feien una feina molt específica que l’home no podia fer bàsicament per què li faltava força.<br /><br />Poc a poc les màquines van deixar de fer-se servir només com element de força bruta i van começar a utilitzar-se per pensar més ràpid i més precís que l’home.<br /><br />Però sempre la màquina només servia per una cosa, no podia fer dos coses i si no li introduïes les dades adecuades, la màquina no sabia que fer. Per exemple: poses un got de llet al microones perquè s’escalfi, poses 1 minut i tanques la porta , deixes passar el temps i el treus, a vegades no s’ha escalfat, la màquina no sabia que el que volies era calentar el got només fa el que li has indicat.<br /><br />Però actualment hi ha una màquina que ha superat l’home i sobretot a superat alguns ciclistes. Hi ha una màquina que té una funció que a molts corredors els hi falta, una funció que el que fa es saber sí el que està fent és correcte o incorrecte, i sí és incorrecte es capaç de resoldre el problema.<br />Aquesta supermàquina la vaig descobrir en un viatge, es diu: GPS. </div><div align="justify">Si el GPS ens ha superat. Perquè quan tu t’equivoques, i no vas per l’itinerari que et marca, ella et diu que vas per un cami incorrecte, però no només això sinó que diu:</div><div align="justify"></div><div align="justify">RECALCULANDO</div><div align="justify"><br />Si ella es capaç de rectificar i buscar una solució nova.</div><div align="justify"><br />Crec que pocs ciclistes tenen aquesta funció, pocs ciclistes quan la cursa no surt com s'esperaven són capaços de dir-se : Recalculando. Sinó que simplement diuen: que no han tingut sort o que la cursa no era adequada per les seves característiques. Això es diu, no saber recalcular.</div><div align="justify"><br />Em fa gràcia quan ciclistes, en amateurs, s'autodefineixen: " no, es que yo soy esprinter y no me meto en los cortes, espero llegar a l'esprint", "no es que soy escalador y sino hay puertos no voy bien", "no es que yo soy fondista y las carreras de 90km se me hacen cortas", etc.</div><div align="justify"><br />Però hi ha un corredor professional, què fa 10 anys ya tenia la funció de Recalcular: Oscar Freire, el millor esprinter espanyol, actual, i fins l'arribada del Cavendish, el millor del món o un dels tres millors. Aquest corredor estava en una fuga bona: eren 12 corredores i arribaven a meta per disputar-se el mundial, ell, al ser esprinter, una arribada en grup li assegurava podi, però a 800 metros de meta el seu cervell va recalcular la situació, va atacar i va guanyar en solitari, va ser capaç de recalcular en dècimes de segons i , encara que sembli estrany, un esprinter va atacar per no disputar l'esprint.</div><div align="justify"><br />Quan les coses no surten com un espera, es bo pensar en aquesta funció, es bo dir-se:</div><div align="justify"><br />RECALCULANDO</div>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-40939259254495598032009-03-28T13:53:00.000-07:002009-04-01T01:35:56.048-07:00"jo no sóc valent"<div align="justify">Quan s'anaven a celebrar les últimes eleccions per la presidència de la Generalitat, va haver un periodista, que va entrevistar a tots els candidats, no eren entrevistes, que com diria el meu admirat Monegal:" massatges", sinó que eren entrevistes amb intenció, que preguntaven tot allò que més mal fa.<br /><br />Com tots els articles que escriu el catedràtic d'economia el Sr. Sala Martin, segurament és l'articulista que més pleits ha hagut de pagar, ja que ell no es mossega la llengua, no té por a les represalies dels lobis polítics ni empresarials ( que fan que sempre hagi de pagar), aquest personatge que té un acord amb el seu editor del diari on escriu:" jo escric el que vull i ell ( l'editor) pública el que vol".<br /><br />Doncs aquest personatge, va ser qui va fer les entrevistes a tots els candidats, els quals van poder sortir amb més pena que gloria de les seves malicioses i intencionades preguntes, tots menys un, el que uns dies desprès va ser, per sort o desgracia, president de la Generalitat, el Sr Sala Martin li va fer una sèrie de preguntes de cultura general, ja que com va dir ell, si volia ser president, és a dir ,el representant de Catalunya, havia de saber 4 coses bàsiques sobre el Païs que representarà; el Sr. Montilla no va contestar a cap, deixant en evidència la seva coneguda incultura, es va posar tan nerviós que va marxar de l'entrevista, esperem que quan negociï pels nostres interessos no es posi així de nerviós i marxi de les taules de negociacions, pel nostre bé.<br /><br />Molts van criminalitzar els periodistes, és a dir, algú que simplement va fer unes preguntes que algú que aspira a ser representant d'un País hauria de saber, però com diu el refrany: "només els necis miren el dit quan el savi assenyala la lluna".</div><div align="justify">Quan li van preguntar al Sr. Sala Martí que era molt valent per atrevir-se a preguntar-li als candidats el que ningú més s'atreveix. Ell va dir:<br /><br />-Jo no soc valent, jo sóc ric!!<br /><br />Potser la frase pot sonar a "soberbia", a "chuleria"; però realment té una certa raó. Ja que realment el valent: és el que s'arrisca a perdre alguna cosa, si ell te tants diners que no s'arrisca a perdre res, realment no és que sigui molt valent. Això em va fer pensar que moltes vegades confonem la paraula: ser valent.<br /><br />Molts cops parlo amb altres ciclistes i em diuen els corredors amateurs que admiren i laveritat es que se'm cau l'anima al terra. Com pot ser que em diguin aquells noms!!, potser per què jo sóc un romàntic del ciclisme, dels que llegeix les autèntiques gestes, dels que alucina com abans el Tour podien durar 7 dies fent 500km al dia, o com podien pujar el Galibier si no hi havia ni carretera, amb la neu fins al genolls, enamorat d'aquells ciclistes que s'ho jugaven tot en cada pedalada simplement per poder menjar, perquè era la seva única manera d'aconseguir diners.<br /><br />Per això crec que és molt fàcil ser valent , és molt fàcil jugar a ser ciclista, quan el que passa realment és que "ets ric", és a dir, quan realment tens algú al darrere que et paga l'hipoteca o algú que saps, que si la teva escapada no arriba, guanyarà l'esprin del pilot i cobraràs igual al final de la cursa.<br />Per mi els valents, els corredors que s'han d'admirar: són els que no tenen a ningú al darrera que li cobreix l'esquena, sinó aquells corredors que s'han d'aixecar a les 5 del mati per anar a treballar, i desprès encara tenen ganes de sortir a entrenar, que han de cuidar els fills, que molts cops han de sortir a entrenar quan els nens ja dormen, que han d'estudiar de camí a les curses, que han d'estalviar per pagar les reparacions de la bicicleta, que ningú els paga un dur-ace, sinó que estalvien per tenir un 105, que s'han d'organitzar per anar a córrer per tal de repartir els gastos de benzina, que han d'atacar des de molt lluny perquè saben que no són ràpids, que creuen en la autèntica glòria i van nets, que gasten els seus dies de vacances per anar a fer voltes, els que arrisquen el seu futur amb la idea de ser professionals, els que quan s'escapen no miren enrera perquè sabent que s'ho juguen tot a una carta, ... per mi: ser valent, es quan t'arrisques, saben que ho pots perdre tot, sinó tens res a perdre, simplement ets ric...</div><div align="justify"><br />Per mi són aquest als ciclistes que admiro, dels que intento aprendre, són: Els Valents</div>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-86017063826343503172009-03-10T16:17:00.000-07:002009-03-10T16:54:44.519-07:00"impossible is nothing"<div align="justify">Hi ha una derivació de les matèmatiques que sempre m’ha fascinat, no pel seus resultats, sinó per la manera com es pot arribar a manipular, depén qui l’utilitza i com l’ultilitza, aquest “art” es diu: estadistica, és apassionant, per exemple: estadísticament, si vas pel carrer Aragó , de Barcelona, pel carril central, vas més ràpid que en els altres ( sí, algú molt avorrit ho ha estudiat i majoritàriament, els cotxes del carril central atravessaven el carrer més ràpid).</div><div align="justify">El més fascinant, imagineu que sortiu de festa amb un amic i aquest té la potra de lligar amb dos noies i fer un trio ( cosa que mai passaa a la vida) doncs, senyors estadisticament ,cada noi ha marxat amb una noia; és com, si en una cursa us deixeu els bidos i el vostre company en beu dos, doncs estadísticament els dos heu begut un bidó casdascú. M’encanta.</div><div align="justify"><br />Per això quan algú em diu: "el que vull fer surt una vegada de cada 100.000" , jo sempre dic: "mentres que la vegada que surt cada 100.000 sigui la vegada que ho faig jo, ja em va bé".<br /><br />Suposo que això ho deurien pensar els protagosnistes d’aquestes quatre histories.<br /><br />Imagineu que us diuen que estareu aïllat a 2000m, en unes montanyes nevades, sense roba d’abric, sense tenda, dormint al ras, sense menjar, fumant tot el dia i que desprès de 72 dies “vivint” així us diuen: ara heu de atravesar les muntanyes caminant amb la roba d’estiu que porteu.<br />Tots diriem que estadísticament és impossible , que no es pot fer, que segur que moririem…Però va haver uns nois que ho van fer, potser de cada 100 vegades els hi sortiria bé una vegada, però conseguir-ho només una vegada és suficient per intentar-ho.</div><div align="justify">.</div><div align="justify"></div><div align="justify">Imagineu que sou un pare de 60 anys, que no feu res d'esport, que teniu un nen paraplègic, que des de sempre, li han agradat les triatlons, que la seva única passió són les triatlons, però que ell no en pot disputar cap. El pare al veure que era la il.lusió del seu fill, que ja tenia 20 anys, decideix fer un Ironman arrossegant el seu fill; sí ho heu llegit bé: 3,7 km nedant arrossegant una barca de plàstic on estava el seu fill desprès 160km amb una bici on està el seu fill lligat a una cadira i desprès 42 km corrents empenyent una cadira de rodes.<br />Tots direm que estadísticament és impossible, que no es pot fer, que segur que no ho aconseguiria... però va haver un home que ho va fer, potser de cada 100 vegades només el podria acabar una vegada, però aconseguir-ho només una vegada es suficient per intentar-ho.</div><div align="justify">.</div><div align="justify"></div><div align="justify">Imagineu que sou un expert escalador de 27 anys. Una allau us sorprèn i quedeu atrapats enganxats pel braç sota una roca, el dolor es insuportable i no hi ha manera de sortir d'allà, esteu 5 dies atrapats d'aquesta manera, sense menjar, bevent l'aigua de la neu. I penseu que morireu allà perquè no podeu treure el braç però penseu que hi ha una manera, una dolorosa manera de poder sortir: tallant el braç, agafant una roca golpejar-lo fins trencar l'ós i desprès amb la navalla tallar la pell, els músculs i les arteries i venes, a poc a poc perquè la navalla és petita i despès baixar la muntanyes i demanar ajuda.</div><div align="justify">Tots diríem que estadísticament és impossible, que no es pot fer, que segur que morirà... Però va haver un escalador que ho va fer, potser de cada 100 vegades li surt bé una vegada, però aconseguir-ho només una vegada és suficient per intentar-ho.</div><div align="justify">.</div><div align="justify"></div><div align="justify">Imagineu que esteu en una cursa, no us trobeu bé, sabeu que si la cursa s'arriba a l'esprint no teniu cap opció ja que no teniu suficient xispa i decidiu que només pots guanyar si arribes sol o amb un grup reduït i ataqueu a 4 voltes del final marxant sol.</div><div align="justify">Tots direm que és impossible, que no es pot fer, que segur que no ho aconseguirà...Potser de cada 100 vegades només arribaria a meta sol una vegada, però aconseguir-ho només una vegada és suficient per intentar-ho</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-29262142059506061382009-02-26T15:09:00.000-08:002009-02-26T15:13:34.345-08:00"què és el que pitjor portes de ser ciclista?"<div align="justify">Quan Lance Amstrong va guanyar el Setè Tour de França, l'Antoni Bassas li va fer una interessant entrevista a part de preguntar les típiquissimas preguntes que se'ls hi fa a tos els ciclistes li va fer una pregunta que a mi em va sorprendre, no tan sols per la senzillesa, però contundent pregunta, sinó per la resposta que va donar.</div><div align="justify">A mitja entrevista li va preguntar:</div><div align="justify"></div><div align="justify">-Què és el que pitjor portes de ser ciclista?</div><div align="justify"><br />En aqueslls moments a mi em van venir al cap moltíssimes coses, vaig pensar que potser respondria:</div><div align="justify"><br />-Entrenar: agafar la bici tots els dies, encara que faci fred, plogui, nevi, faci calor, molt de vent, sigui Nadal, el teu aniversari, etc... sempre pensar que has d'agafar la bici.</div><div align="justify"><br />-Viatges: passar-me 1/3 de l'any de viatges, fora de casa, en concentracions, entrenaments en alçada, en voltes; sense poder veure a la família i amics, sense veure créixer el teu fill.</div><div align="justify"><br />-Pressió: ser el centre d'atenció a tot arreu on vas, tenir la pressió que has de guanyar que quedar segon no serveix per res, que tothom espera que guanyi.</div><div align="justify"><br />- Tour de França: jugar-me tota la temporada a una carta, no disputar res més, i si aquelles tres setmanes et poses malalt tot un any es pert.</div><div align="justify"><br />-Controls: estar vigilat i controlat tot l'any sense poder improvisar res per si venen els del control antidoping a casa estar disponible.</div><div align="justify"><br />Quan en Bassas li va fer aquella pregunta a mi en van venir totes aquestes possibles respostes però Lance Amstrong no va dubtar ni un segon la sevae resposta. Va aixecar la vista el va mirar als ulls i va dir:</div><div align="justify"><br />-" el que pitjor porto de ser ciclista és anar a dormir cada dia amb la sensació de tenir gana" </div>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-1727941561716095382009-02-06T12:30:00.000-08:002009-02-20T03:07:30.880-08:00Com semblar un autèntic pro<div align="justify">Si, heu llegit bé, no dic com ser un pro, sinó com semblar un pro, tots coneixem aquest amateurs i/o cicloturistas que semblen autèntics pros, porten tots els gatges necessaris, semblen pros, no ho seran mai, però ho semblen; els ciclistes més experimentats els reconeixem de molt lluny, però pels ulls dels seus inconscients amics i família, són uns autèntics Deus de l'asfalt.<br /><br />Si voleu ser com ells, si voleu semblar uns autèntics pros, és molt sencill, només heu de seguir els dotze passos següents:<br /><br />1) Sempre s'han de portar ulleres Oackey, dona igual que hagis d'hipotecar la casa per comprar-les, les has de portar per collons, perquè com diuen ells : "no pesan nada"<br /><br />2) No suar, si puges un port amb més gent , has d'intentar no suar i sobretot no respirar fort, has de posar cara de no patir gents, se que t'estàs morint, però no he dit que semblar pro fos fàcil.<br /><br />3) No saludar, mai has de saludar a un simple ciclista, tu tens classe, no et pots rebaixar, si pot ser ni pestanyegis quan et creuïs amb un ser d'estatus més baix amb la bici bruta i suat, no mereixen la teva salutació.<br /><br />4) Portar lo últim amb material, sempre has de portar el més nou, i molt important, dir que el material que porten els altres és una merda. Si portes shimano dir que campagnolo no va bé que t'ho ha dit el teu intim amig professional ( els que semblen pros sempre tenen amigs professionals) i si portes campagnolo a la inversa.<br /><br />5) No entrenar, no pot ser que perdis el temps entrenat, el que has de fer és: anar al gimnàs per posar-te catxes i desprès al solarium, no pot ser que no vagis amb un bon bronzejat. I si resulta que no tens cap altre opció que sortir a entrenar, és important untar-te amb amb cremes, has de brillar, sinó, no molas!<br /><br />6) Sempre, sempre, sempre portar cubrezapatillas Sidi i/o els mitjons molt amunt, contra més amunt més pro semblaràs.<br /><br />7) Anar ultra-mega-hiper-net, no pot ser que et vegin brut , ni tu ni la bici, sempre has d'anar impecable, pensa que és molt més important netejar la bici i la roba que entrenar.<br /><br />8) Sempre has de tenir al raó, quan per unes de les casualitats surtis en bici, sempre dir a tothom que no tenen ni idea ni d'entrenaments, ni d'alimentació, ni de res, per què tu sempre diràs: "mi amigo profesional lo hace así".<br /><br />9) Si corres curses, has d'intentar que siguin amb cicloturistas sinó queda més opció amb amateurs, i quan acabis la cursa sempre ha dir que no has guanyat perquè no tens equip o perquè tothom vigila la teva roda.<br /><br />10) Quan arribis al bar de turno per fer la cocacola de rigor el que has de fer és: baixar de la bici, posar-te davant la bici d'un amig ( sempre serà un altre que també semblarà pro), posar cara seriosa i/o concentració i mentres vas fent que si amb el cap dir: "te ha quedao mu guapa"<br /><br />11) Portar rodes de perfil per entrenar, com més gran és el perfil més pro sembles.<br /><br />12) El més important de tot, mai, mai, mai, sota cap concepte portar casc, això és de domingueros.</div>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-28416070546817551942009-01-28T01:19:00.000-08:002009-01-28T04:02:02.844-08:00Això no ho veurà ningú<div align="justify">Quan vaig començar amb el ciclisme de carretera, jo pensava que les "ajudes" externes per millorar el rendiment era quelcom que només existia en el Tour, no en els corredors professionals, sinó directament amb els grans corredors que van a gunyar el Tour. </div><div align="justify"><br />Però al començar a córrer veus, sent, intueixes coses que són molt entranyes, preguntes i encara t'assaventes de coses més estranyes, no entens res, això sí, encara dones més valor als teus resultats, potser alguns som uns inadaptats o puristes.</div><div align="justify"><br />Aquest <em>personatges </em>em va recordar a un succés que em va passar a la facultat. Jo havia d'entregar un projecte, d'uns setanta plànols; els dies abans tots ens anem preguntant com ho portàvem, jo ho portava molt bé, això és el que contestava quan em preguntaven, però jo sabia que havia un detall, en un plànol, que no estava bé, i que aquest error, problema no resolt, em podia costar el projecte senser; però era només un detall en un plànol, era impossible que el veiessin, m'enganyava dient: això no ho veurà ningú; la resta del projecte estava bé. La nit abans, el messenger treu fum, tothom està connectat i tothom va preguntant com ho porten els altres, jo era l'enveja perquè era el que millor ho portava; eren les 4:00 i ja estava fent les presentacions i imprimint. </div><div align="justify"><br />El plànol E-112, detall: F2, quan va sortir de la impressora sabia que estava malament; quan vaig tenir tot el projecte imprès veia només el plànol que estava malament, només eren 4 línies de les milers que havia dibuixat, però eren suficients per suspendre, però qui ho veuria? Ho vaig entregar tal com estava.</div><div align="justify"> </div><div align="justify"></div><div align="justify">La gent em felicitava pel treball , ja que a simple vista estava molt bé, però jo sabia que havia un error molt greu, esperava que el professor no fes una correcció-<em>control</em> de tots els plànols, que amb la quantitat de treballs que hi havia i la muntanya de plànols no s'adonaria del meu error. Però jo, mentres em felicitaven, pensava: i si fos un arquitecte-<em>professional</em>? Això no ho podia fer, perquè llavors segur que m'enganxarien i veurien l'error o sinó cada cop que veies l'edifici nomé podria veure aquell error, aquí estava enganyant?</div><div align="justify"><br />Va arribar el dia de les notes. Vaig aprovar. Continuaven les felicitacions, en el plànol E-112, detall:F2, no hi havia cap correcció, no ho va veure. Vaig deixar el treball-<em>trofeu</em> sobre la taula, però cada cop que el mirava només veian l'error del plànol maleit.</div><div align="justify"><br />Desprès d'una setmana em vaig trobar el professor, ell només em va preguntar si havia llegit un llibre de crítica de l'arquitectura d'Oscar Tusquets, jo vaig dir que no.<br />Aquell mateix migdia vaig anar a la biblioteca per demanar el llibre, la meva sorpresa va ser quan em van dir que hi havien quatre llibres amb auqell autor, em van escriure les respectives referencies i vaig anar a buscar el llibre, sense saber a quin es referia el professor. Al arribar a l'estanteria allí estaven els quatre llibres, anava llegit els títols per veure quin podia ser. </div><div align="justify">El vaig trobar, no havia dubte segur que aquell era el llibre que m'havia recomanat el professor. Em vaig adonar que ja no havia volta enrere i que sempre que veies el treball només pensaria en aquell plànol i que aquell títol simpre el tindria al cap:</div><div align="justify"><br />"Dios lo ve todo" </div>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-22886479487329402212009-01-18T12:57:00.001-08:002009-01-18T15:50:07.444-08:00" si el ciclismo fuera fácil, se llamaría futbol "<div align="justify">Fabio Cannavaro va sortir en un vídeo on es veia a l'habitació d'un hotel amb altres companys d'equip injectant-se no se sap quina substància en vena; unes setmanes desprès va guanyar la bota d'or 2006, com a millor jugador de futbol de la temporada.</div><div align="justify">.</div><div align="justify"></div><div align="justify">En un partit de futbol si tens una contractura o un cop demanes el canvi.<br /><br />En una entrevista a radio marca al dr. Eufemiano Fuentes comentant l'"Operación Puerto" va dir que no entenia aquesta persecució als ciclistes quan ell ja havia dit més d'una vegada que només el 30% dels seus clients eren ciclistes, tenia un altre 30% de tennistes , un 20% de futbolistes i un 10% d'atletes però que els periodistes no volien investigar als altres esports.</div><div align="justify"><br />Raul, jugador del Real Madrid, va dir que no li podien exigir estar al màxim de forma tot l'any perquè era impossible estar en forma uns 65 partits l'any, que eren masses partits jugats en un any.</div><div align="justify"><br />Maradona va marcar un dels gols més importants de la seva vida amb la mà, és a dir, va guanyar un partit fent trampes. És considerat un dels millor jugadors de la història.</div><div align="justify"><br />L'altre dia em van explicar que en el futbol només passen control alguns equips cada jornada i que el control només es fa a dos jugadors de l'equip i que aquest jugadors els escollia el mateix equip.</div><div align="justify"><br />Josep Guardiola, actual entrenador del Barça, en la seva època com a jugador del Brescia en Itàlia l'any 2002 va donar positiu per nandrolona en un control antidoping, no s'ha volgut fer resò i mai cap periodista va dubtar de la seva innocència i tothom deia que es tractava d'un error, va estar condemnat a set mesos de presó i a 2000€ de multa , no va ingressar a la presó perquè no tenia antecedents.</div><div align="justify">.</div><div align="justify"></div><div align="justify">En el futbol és noticia que els jugadors mengin fruita als entrenos.</div><div align="justify"><br />Un jugador de futbol professional "entrena" una mitja de 90minuts al dia uns 200 dies l'any. </div><div align="justify"><br />En el futbol és l'únic esport on es val tot mentre l'arbitre no et vegi. No es pot canviar el resultat d'un partit un cop finalitzat encara que es pugui veure, en la televisió, que la pilota no entra o que el jugador ha marcat un gol en fora de joc.</div><p>En un partit de futbol no pots jugar si sagnes.<br /><br />Juli jugador del Tenerife ha confessat que van comprar el seu equip perquè es deixes guanyar un partit devanat el Malaga perquè aquest puges a primera divisió. En les converses telefòniques publicades no diexen cap dubte de la compra on la Federació Española de Futbol i l'àrbit estaven informats de la compra del partit. Els periodistes no han volgut investigar ni divulgar la noticia. </p>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-62993325805964382352009-01-11T11:56:00.001-08:002009-01-12T06:42:25.510-08:00como hundir en la miseria a un ciclista<div align="justify">Hi ha moltes maneres d'enfonsar un ciclista, però hi ha unes que són demoledores, no parlo de dopping; sinó d'algo pitjor, parlo d'enfonsar la moral del ciclista perquè no torni aixecar cap, perquè no rendeixi mai més. Hi ha unes frases que qualsevol ciclista que les escolti entre en un estat depressiu fulminat.</div><div align="justify"><br />Avís: es recomanable no llegir aquest post si ets un ciclista depressiu amb tendències suïcides i/o estàs pensant en deixar la bici.</div><div align="justify"><br />-"estás un poco fondon no?" </div><div align="justify">(quan penses que estàs primíssim)</div><div align="justify"><br />-"te mueves mucho encima la bici no?, el otro chaval no se mueve tanto" </div><div align="justify">(i pensaves que tenies un estil impecable)</div><div align="justify"><br />-"i ya sabràs anar amb aquestes rodetes tan fines?" </div><div align="justify">(si, aquesta frase me la va dir la meva mare quan amb 25 anys em vaig comprar la bici de carretera. Em volia tirar per la finetre, però estava en un garatge)</div><div align="justify"><br />-"no se te ve ni una vena"</div><div align="justify">(fas regim perquè desprès et diguin això)</div><div align="justify"><br />estàs pujant un port, pensas que no arribaràs adalt,i en una rampa durissima preguntes: - ya hemos superado la parte más dura no?- i et contesten:</div><div align="justify">-"no lo duro viene ahora"</div><div align="justify">(conec gent que ha fet mitja volta, i cap a casa)</div><div align="justify"><br />-"vinga!! Que el primer només està a 7 minuts"</div><div align="justify">(si senyors, aquesta frase la me la van dir en una cursa de btt, quan era junior, jo pensava que m'habia recuperat de la pajara i començava a remontar fins sentir aquelles paraules, no sabia si seguir o baixar-me i trencar-li el crono a aquella noia)</div><div align="justify">Nota per a espectadors de btt: mai digueu que el primer està a més d'1 minut, si us plau , mentiu</div><div align="justify"><br />-"has engordado no?"</div><div align="justify">(si dieu això el tiu no guanya la cursa fijo!, el tema del sobrepés és molt útil per mermar l'estavilitat emocional d'un rival)</div><div align="justify">.</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">Ets un cicliste que ha gunyat curses de prestigi en amateurs, has guanyat etapes a voltes importants. I el cicloglobero de turno diu:</div><div align="justify">-"si si, todo eso esta muy bien, pero que tiempo has hecho en la Quebrantahuesos?"</div><div align="justify">(sense comentaris, el silenci és la teva única sortida, quan el "simpàtic" cicloglobero marxi, hi ha una funció que surt en el cervell que et pregunta: -guardar informacón o salir sin salvar-. tu clica a "salir sin salvar" i aquí no ha passat res)</div><div align="justify"><br />-"pones muy mala cara cuando vas subiendo"</div><div align="justify">(amb prou feines pots aguantar el ritme com per pensar quina cara posar!)</div><div align="justify">.</div><div align="justify"></div><div align="justify">Et pases totes els hores que pots sobre la bici, els caps de setmana dedicats a curses, li expliques tot això a un amig i diu:</div><div align="justify">-"deves ganar mucho dinero no?"</div><div align="justify">(baixes els ulls, plores internament i escolleixes entre les dues frases mes utilitzades: </div><div align="justify">1) no gano nada, es mi hobby (això vol dir que el teu amig/amiga pensa q ets un pringat)</div><div align="justify">2) solo para los gastos (opció digne sencill i sense concretar que no guanyes res))</div>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-265522110340004352008-12-12T07:15:00.000-08:002008-12-12T07:29:34.604-08:00" això nomès són detalls "<div align="justify">- Avui que et toca fer?</div><div align="justify">- Em toquen 120km. Els primers 70km entre 130-140ppm, 30km entre 140-160 i els ultim 20km entre 160-180, entre els primers 70km he de pujar un port de 6 km amb 3 series d'1 km a més de 174ppm.</div><div align="justify">- bueno, nosaltres farem unes 4 horetes, perquè no vens amb nosaltres?</div><div align="justify">- no he de fer exactament això.</div><div align="justify">- bueno això només són detalls, en total fem més o menys els mateixos quilometres, el mateix temps i fins tot la mateixa mitja de pulsacions.</div><div align="justify"><br />- Què estàs fent?</div><div align="justify">- estic mirant , amb un nivell, que el sillin estigui perfectament horitzontal i amb la plomada miran el retràs que porto.</div><div align="justify">- però això es veu més o menys a ull, no cal nivell!!!</div><div align="justify">- s'ha de portar exacte.</div><div align="justify">- però per dos milimetres, no es noten! Això són detalls l'important és que estigui més o menys bé, no es noten els dos milimetres.</div><div align="justify"><br />- Joder , no sé com pots tenir gana aquestes hores per menjar això.</div><div align="justify">- no en tinc!</div><div align="justify">- doncs per què menges aquest plat d'arròs?</div><div align="justify">- perquè tinc una curça d'aqui 3 hores.</div><div align="justify">- jo menjaré uns cereals amb llet d'aquí una estona , que ara no tinc gana. Menjar una hora abans una hora desprès no és nota. Això són detalls l'important es menjar hidrats.</div><div align="justify">.</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">- On vas?</div><div align="justify">- A l'habitació a descansar, que demà tenim molt de "tute"</div><div align="justify">- Jo també he de fer molts quilometres demà, però per sortir avuí una estona, no és notarà gaire descansar una mica més només, és un detall, igualment demà segur que al final farem els mateixos quilometres.</div><div align="justify"><br />Suposo que molts cops heu viscut algun d'aquest diàlegs o tots. Normalment no contesto a la frase "això només són detalls" per què es pensen que és una frase lapidaria que no és pot rebratre, però sempre m'imagino un dialeg imaginari:</div><div align="justify"><br /><em>- Suposo que tu et donaria igual tenir un Mercedes o un Seat Marbella, perquè total, els dos són cotxes iguals: tenen quatre rodes, un motor, et porten amunt i avall, etc... el que els diferencia és: que un té les rodes més amples, el motor més potent, és més ample, etc... només són detalls. Els detalls són el que diferències un Mercedes d'un Marbella. </em></div><div align="justify"><em>.</em></div><div align="justify"></div><div align="justify"><em></em></div><div align="justify"></div><div align="justify">Tu que vols ser : un Mercedes o un Marbella?</div>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-83676025121317998302008-12-04T12:47:00.000-08:002008-12-04T13:02:22.343-08:00" la gesta más loca es la gesta más bella "<div align="justify">Hi ha una idea que es repeteix continuament en la facultat durant tota la carrera: sempre mirar el que es va fer en el passat, estudiar-ho i apartir d’aquí fer el teu projecte. I una gran frase del Mestre Gaudí era: la originalitat es tornar als origens. </div><div align="justify">Com que tothom, que per mi, és intel.ligent em fan mirar al passat per poder apendre des de que, fa uns 3 anys, vaig entrar en el món del ciclisme de carretera sempre he volgut interesar-me per aquells mitics corredors que sempre parlen en Juande i en Bernat, aquells noms, aquelles curses, aquelles fites… que fan que diguin que: el ciclistes d’abans, estaven fents d’una altre pasta.<br /></div><div align="justify"></div><div align="justify">No ho vaig entendre fins que un dia vaig llegir ( a la revista Pedalier Pro) un article que us transcric sense canviar-hi res.</div><div align="justify"></div><p align="justify"><em>Cuando Coppi flotó<br /><br />Pero fue el campionissimo Coppi quien protagonizó una de esas anomalías tan rpopias de la Casse Désserte: cuenta que el 10 de junio de 1949 se suspendió la ley de la gravedad. Ocurrió durante un Giro de Italia, al paso de Coppi. El italiano corría siempre con una sentencia grabada en el corazón y en los muslos, “ la gesta más loca es la gesta más bella”, y aquel día pedaleaba en pos de una de las hazañas más locas y más bellas de la historia del ciclismo. Era la última etapa de montaña del Giro y Coppi hubiera podido tomarsela con calma, porque había machacado a todos sus rivales durante la vuelta y tenía al segundo clasificado, Bartali, a un cuarto de hora. Pero Coppi sufrió un arrebato de grandeza, o de locura, y atacó cuando faltaban 192 kilómetros para la meta. Sus rivales ya no lo vieron hasta la mañana siguiente. Fue una cabalgada de pesadilla, siete horas y media de sufrimiento a través de cuatro puertos italianos y franceses, torturando a unos rivales que maldecían semejante crueldad. ¿Por qué se empeñaba Coppi en martirizarles y martirizarse, si no tenía ninguna necesidad? Pero Coppi sí lo necesitaba porque él no era sólo un campeón: era un artesano del ciclismo, siempre preocupado por imprimir en sus vistorias un sello irrepetible. Si la edición de 1949 quedó en la memoria fue precisamente por ese episodio, por la grandeza de una escapada absurda: en un día en que hubiera podido evitar fácilmente al sufrimiento, Coppi ofreció todo su dolor para culminar una obra bella. Por eso era el campeonissimo.<br />Dicen las crónicas que lso tifossi formaron un pasillo en Casse Déserte y que algunos aficionados barrían la carretera y otros esperaban de rodilals a Coppi. En el umbral de la Casse Déserte, donde los ciclistas suelen aparecer como guiñapos que se retuercen de cuneta a cuneta, dando zapatazos a los pedales, surgió la silueta elegante del campeonissimo. Marchaba bien sentando en el sillín, con los codos flexionados en ángulo recto y las manos firmes en el manillar, exprimiendo toda la contundencia de los muslos para hacer girar como émbolos sus famosas zancas de cigüeña. Coppi llevaba horas escalando puertos en solitario y subía por un repecho terrible, pero mantenía su pedaleo de talón recto como un estilista del velódromo. En el gesto voraz de su boca abierta se adivinaba el sufrimiento, la asfixia, el corazón a punto de partirse, pero Coppi resistía los dolores y volaba cuesta arriba con un empeño de dignidad. Porque ese día su lucha no era contra otros ciclistas: en realidad, ese 10 de junio de 1949 fue el día en que Coppi derrotó a las montañas. El día en que los espectadores juraron que Coppi flotaba.</em></p><p align="justify">Quan vaig estar entrenat als Alps (en un altre post explicaré las aventurillas que hi vaig viure), vaig pujar aquest duríssim port ( Casse Désserte), quan estava apunt de coronar, vaig veure un grup de ciclistes (tres o cuatre) en silence, fins i tot diria que resaven, miraven un monument, el monument a Coppi, en aquell moment no coneixia l'historia, i ara me'n penedeixo de no haver-me aturat, tancat els ulls, sentir el vent, imaginat la carretera en blanc i negre, escoltant els tifossi cridant, veien al <em>campeonissimo</em> volar.</p>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-31198481755765100192008-11-26T01:39:00.000-08:002009-01-14T18:03:51.970-08:00" todo el mundo lo hace así "<div align="justify">Si hi ha tres frases que em posen de mala llet quan les sento algú que les utilitza com argument sòlid i lapidari.Aquestes són:<br />-“ siempre se ha hecho así…”<br />-“ todo el mundo lo hacen así…”<br />-“ la mayoria lo dice…”<br /><br />En serio, les sento i m’entre una mala ostia bastant important i més si les utilitzen com argument irrefutable. Com pot ser que algú amb dos dits de front digui quan li preguntes un “per què?” et contesti: “ siempre se ha hecho así” o “ todo el mundo lo hace así” o " la mayoria lo hacen así”, en el fons les tres respostes són el mateix, s’escusen amb la resta de la humanitat per donar una argumentació que no coneix i és incapàs de saber ni dilucidar i s’escusa en les calides i comodes faldilles de la majoria, pensant que és qui té la raó.<br /><br />En el ciclisme, un clàssic, que la gent utilitza aquestes frases és quan veus que algú s’està prenent alguna vitamina: el classic hidroxil o el ferrogradument o una aspirina, etc i li preguntes per què s’ho està prenent i em contesten:<br />- todo el mundo lo hace así, todo el mundo toma hierro<br />- jo no! , has mirat els teus analisis de sang? Has vist si et dismunueix el ferro, la ferritina , la hemoglobina? Per què prens ferrogradument i no ferroprotina? Les dos són ferro però de qualitats i característiques diferents?- dic jo-<br />-“ siempre se ha hehco así o todo el mundo lo hace así”- responen<br /><br />Un altre clàssic és quan es parla d’entrenament, algú diu:<br />- jo faig uns 500km a la setmana<br />- aquin ritme?, a quines ppm?, per què 500 i no 400 o 600?-contesto<br />- per què Josito ( el nóm del prode turno) lo hace así, això es com dir : todo el mundo lo hace así o siempre se ha hecho así -diuen<br /><br />Un atre clàssic, quan em veuen fer series al mes de novembre, em paren i em diuen:<br />- que fas fent series al més de novembre?<br />- jo faig series tot l’any- contesto<br />- doncs jo a partir de finals de gener- em diuen<br />- per què?- els hi pregunto<br />- perquè “ todo el mundo lo hace así” </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">A vegades va ver veure l'axegeració de les coses per desprès entendre les normals, a tots quan acabem de fer esport es dutxem i sempre diem: "què bé que va una bona dutxa, et deixa com nou". doncs hi ha gent que és alèrgic a l'aigua, a ells no elshi va bé una dutxa tu ja li pots dir: " a todos nos va bien una dutxa". Doncs a ell no.</div><div align="justify"><br />Segur que molts de vosaltres os heu trobat amb individus que quan els hi preguntes el perquè fan una cosa d’una determinda manera sempre fan servir aquestes respostes , tan fora com dins del ciclisme. Potser creureu que són frases lapidaries, però aquestes no ho són, aquetes tenen un argument tan devil que es pot rebatre fàcilment. Quan algú em diu: todo el mundo lo hace así o siempre se ha hecho así o la mayoria lo cree así o alguna barbariant més d’aquest estil, jo sempre dic:<br /><br />- hasta el 1492, siempre, la mayoria, todo el mundo, etc, decia, que la Tierra era plana…a caso tenia razón la mayoria de la gente los anteriores 6.000 años?</div><div align="justify"></div><div align="justify">La majoria només és molta gent alienada.</div>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-60850387802001861052008-11-18T15:00:00.000-08:002008-11-18T15:03:48.686-08:00" el dolor es pasajero la gloria para siempre "<div align="justify">El primer cop que vagi saber d'aquesta frase va ser quan vaig llegir en una revista de btt, que un amig de la Marga Fullana , li va escriure a la potencia al primer mundial que va guinyar. </div><div align="justify">Ella va dir que la frase li va donar força per anar més ràpid.</div><div align="justify">Sempre he dit que a les curses s'ha de patir, que quan no ataques es pq realment no pots, llavors no avs al pilot sinó que avandonas pq la pajara es tan gran que no pots aguantar més ni dins el paraigües del pilot. </div><div align="justify">En Bernat i en Juande sempre m'han dit q anar al pilot no serveix per res. Aquesta frase ( el dolor es pasajero la gloria para siempre) sempre la he tingut present per atacar i sempre fer-ho quan et facin mal les cames. En Juande sempre diu : "piensa que si a ti te estan dolinedo la piernas a los demas les duelen mas" i es veritat atacar abaix del port és tan fàcil com inútil, lo difícil és atacar adalt, als últims 500m quan et fan mal les cames pensat que el dolor es passarà en el podi.</div><div align="justify">Però com es fa per atacar en aquest llocs, com fas per aguantar i a sobre atacar quan notes que no pots mes que o t'escapes o petas?</div><div align="justify">Vaig descobrir la resposta quan vaig deixar de pensar en aquesta frase a les curses, i la vaig aplicar als entrenos. A les curses només surt el que entrenes, si als entreno no arribes al teu màxim de pulsacions, a les curses, no ve la verga Maria i t'il.lumina i et fa anar mes ràpid, sino s'entrenen les coses no surten per art de màgia, les coses surten treballant. "La inspiración siempre te pilla trabajando" una altre frase que en van dir a la facultat, quan algun alumne deia que no estava molts inspirat per projectar.</div><div align="justify">A les curses no son per entrenar sinó per fer tot allò que has entrenat abans. Per exemple: els que som de Barcelona: si en carrera es puja Begues a 26km/h, s'ha d'arribar a fer-ho als entrenos o es penseu que el dia de la cursa per art de màgia anireu 4 km/h més que als entrenos? Molts direu que està la motivació en cursa que sempre ajuda a anar més ràpid i jo diré: doncs motivat igual als entrenos i puja a 26!!</div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><div align="justify"></div><div align="justify">S'ha de patir als entrenos, per desprès disfrutar a les curses.</div>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-50752084726089911192008-11-10T14:30:00.000-08:002008-11-12T15:23:20.189-08:00" Quina és la forma més fàcil de lligar? "<div align="justify"></div><div align="justify">-A veure si haguéssiu de construir una casa on seria?.-va dir el professor d'urbanisme.</div><p align="justify">Com sempre desprès d'una pregunta del professor, tots nosaltres baixem la mirada i es sent un silenci sepulcral.<br />-Va vinga, diuen llocs on construiríeu una casa perquè fos perfecte!.- va tornar a dir el professor.<br /><br /></p><div align="justify">El silenci de la classe es va trencar pel primer valent, tots vem pensar que tens més coses a perdre que a gunyar al contestar una pregunta d'aquest tipus, però l'alumne es va animar i va dir:</div><div align="justify">-A dalt d'una muntanya, on veies tots els cims nevats i per les nits les estrelles.</div><div align="justify">-No!- va dir el professor.</div><div align="justify"></div><div align="justify">Ara ja , veient, que la resposta errònia no havia comportat contrapartides inesperades, ens vem animar i vem començar a dir llocs:</div><div align="justify">- En una Platja de Hawaii!, a sobre l'aigua, de fusta, aguantada per pilars i una passarel·la l'uneixi amb la platja de sorra blanca, veien el sol come spon cada nit.- Va dir un alumne.</div><div align="justify">- No, aquest tampoc és el lloc.-Va dir el professor.</div><div align="justify">-En una vall, on tot es vert, pots anar a donar una volta cada dia desprès de treballar, escoltat el vent com espetega les branques.-va dir un altre alumne.</div><div align="justify">-No.-va dir el professor amb el cap.</div><div align="justify">-A la plaça de sant Marco. Una de les places més idíl·liques que hi ha.-va dir un altre alumne.</div><div align="justify">-No!-va repetir.</div><div align="justify">-Al mig de Central Park. Això seria el màxim luxe, tothom voldria una casa allà.-va dir un altre alumne.</div><div align="justify">-No.</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><p align="justify">La classe ja no sabia quins llocs dir més i ja ens havíem adonat que la pregunta tenia trampa, que per molts llocs que diguéssim no l'acertariem mai. En aquest moment un alumne repetidor, va aixecar la ma i va dir: </p><p align="justify">- En un lloc brut, fosc, sense cap encant, que ploguès molt, etc.<br /><br />Tota la classe va riure i tots vem pensar. que no ens estranyava que aquell alumne fos repetidor.<br />-Exacte!!-va dir el professor.<br /><br />Tots ens vem callar de cop. i va explicar-se<br />-tots els llocs que heu dit, són llocs perfectes, llocs idíl·lics, llocs que ja eren bonics abans de construir, i l'únic que conseguireu construint allà es empitjorar-los. com diuen els enginyers: " si algo funciona no lo toques" i aquest llocs ja funcionen. Nosaltres em de procurar que els pitjors llocs siguin més interessants desprès de construir nosaltres.<br /><br />Tots vem posar cara de no entendre res. llavors el professor va posar un exemple:<br /><br />- A veure, quina és la forma més fàcil de lligar?. Doncs molt fàcil, jo quan tenia la vostre edat sempre anava a lligar amb l'amig més lleig que tenia, ja que si jo em posava al costat d'ell sempre semblaria més guapo de lo que sóc i les noies es fixarien amb mi abans que en el meu amig; per semblar més guapo sempre t'has de posar al costat d'un més lleig.<br /><br />Això em va venir al cap al primer dia que vag tenir "la xerrada" d'abans d'una curça: En juande i en Bernat ens van dir que si entràvem en un tall, miréssim amb qui anàvem i que si en el tall havia gent més bona que nosaltres, no passéssim, ja que si el tall arribava seria casi impossible guanyar.<br /><br />Jo en aquest moment vaig pensar: d'acord només passaré a les escapades que els corredors siguin "més lletjos" que jo. </p>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-51446652262687155222008-11-04T02:53:00.000-08:002009-01-14T17:55:28.318-08:00" cuesta lo mismo hacer unas lentejas buenas que malas "<div align="justify">Menjant, un migdia qualsevol, com sempre la meva pasta i alguna cosa amb proteïna (pavo o pollastre). Com diuen: els ciclistes som massocas; així que molt cops poso el programa de l'Arguiñano. El tiu em fa gràcia, ja que ell ha arribat a un estatus social que pot dir i fer el que vulgui, que la gent li accepta tot; doncs m'entres engullia els meus macarrons, l'Arquiñano estava fent un plat de llenties estofades, que tenien molt bona pinta. I llavors va dir la frase "lapidaria":<br /><br />- Cuesta lo mismo hacer unas lentejas buenas que malas.<br />Va fer un silenci, va mirar a camara i va dir:<br />- Cuesta 45 minutos.<br /><br />Jo em vaig quedar pensant, i vaig veure que tenia raó, que molts cops fem coses a desgana i en realitat tardem el mateix temps que si els féssim bé. En el ciclisme, crec, que passa igual, jo sempre entreno sol, com s'ha d'entrenar!, i molts cops veig a grupets de ciclistes que van de dos en dos, i molts cops parlant, és a dir, perden el temps, fen les llenties dolentes. En l'entreno s'ha d'estar per entrenar, no per parlar, i si entrenas be no pots parlar, per què no tens alè. En cara que sortís amb gent que et porta sempre a tope, és igual, cascú té el seu entrenament, amb els seus ritmes series, etc, diferents a altres corredors.<br /><br />Molts cops quan plou, fa fred, és Nadal, tens un exament, un mal dia, etc. No tens ganes de sortir, però el remordiment de consciencia es tan gran que al final sortim, jo fins sentir a l'Arguiñano ,aquest dies sortia "a rodar" un parell d'hores ( [pels que no sàpiguen de paraules tècniques de ciclisme], vol dir sortir a perdre el temps per no tenir mal de consciencia per no haver entrenat), ara ja no ho faig, ara sempre penso que em costa el mateix sortir a rodar que sortir a entrenar a tope, em costa el mateix temps.<br /><br />Així que dic:<br />-cuesta lo mismo hacer unas lentejas buenas que malas... i sorto a entrenar.</div>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-25844545392876286362008-10-27T04:05:00.000-07:002008-10-29T02:17:00.526-07:00" el que vale: vale, y el que no:... entrena "<div align="justify">Aquesta és una altre frase "lapidaria" que va sortir cometant, tornant d'una curça, entre alguns corredors, el Bernat i jo. Explicant que és el VO2 màx. Vé de la modicficació de la frase que vaig dir un dia a la facultat quan em van preguntar si habia estudiat per un exament; jo vaig dir: aprovar estudiant no te merit, lo chungo es aprovar sense estudiar; el que vale, vale y el que no... estudia; tots vem riure, com era d'esperar, vaig suspendre... però la frase em va agradar.<br /><br />Què és el Vo2max? Aquest valor és la cantitat d'oxigen que pot consumir a la vegada; per dir-ho col.loquialment és la ciclindrada que té cada persona, és a dir, si ets una moto 125cc, 250cc o una 1000cc.<br /><br />Tots em vist que les motos de 125cc competició van a més de 220km/h, molts direm, si la meva scoopy és una 125cc i no va a mes 110!!. Les motos de competició diguem, que estan mega-trucades, és a dir, van amb unes suspensions impecables, pneumatics de competicó, refigeració de la ostia, aerodinàmica super estudiada, és a dir, és una scoopy 125 "tuneada" i a l'anar "tuneada" fa que vagi moooolt més ràpid que una de serie; però aquestes motos van al límit, duren 2 curses i no pot anar molt més rapid; una moto de 600cc de serie va més rapid que una 125cc de Gran Premi i la 600cc no està tuneada... perquè en una moto de gran premi ho pots tunear tot menys la ciclindrada.<br />Que pasaria si agafessim aquesta moto de 600cc i sobre la tunejessim, doncs que la moto aniria mooooltisim més ràpid i guanayria sense cap problema a una 125cc tuneada.<br /><br />Doncs el VO2max és la ciclindrada que tenim cadascun, en una proba d'esforç amb gasos et diuen aquest valor ( que no depen del teu estat de forma, sinó,que com he dit, és innat) et diu de quina ciclindrada ets, aquets valor es pot pendre al voltant dels 18- 20 anys aprox. per saber quina ciclindrada tens en aquesta edat , si vols arribar a ser algú en el món del ciclisme ha de ser major de 70 ( en aquest valor, un punt és molt important així que hi ha diferència entre 70 i 71) i si ets un super crack el tindras major de 78 ( en l'edat de 18-20 anys).<br /><br />Aquest valor és en els que és fixen molts directors en fitxar un corredor junior ja que si un junior te aquest valor alt, pot arribar a ser un crack, encara que ara no gunyi cap curça. En les categories inferiors és fàcil que guanyin corredors amb un VOmax baix perquè sén motos tunejades, és a dir, són corredors que es cuiden, que entrenen molt, que van amb bon material, etc, són motos 125cc trucades i algun corredor que no guanya mai potser és una 600cc per mai entrena, no menja be, no s'esforça, etc.<br /><br />Aquest valor no és pot millorar, bé una mica si, es pot millor entre un 1-1'5% per any si entrenes molt i forces molt, sinó no millora. Aquest valor es veu que és alat, per exemple, amb corredors que no entren, no es cuiden tan com els altres i arriben devant i disputen. Molts ens hem preguntat , com és que aquest tiu que fa 3 semanes que no agafa una bici, surt amb nosaltres i ens matxaca? Molt fàcil ( el que vale. vale y el que no entrena) per què té una gran ciclindrada i per molt que tu et cuidis una moto de 1000cc sempre gunyara una 125cc per molt "trucada" que baji.<br /><br />Per això molts corredors que diuen que volen ser profecionals, i no saben aquest valor o tene un valor de entre 60-70 VO2max, dubto molt que arribin i si arriben no serà pels seus merits (sinó per enchufe). Aquest valor és un dels valors que es basen a les escoles d'alemania, rusia, etc ; aquestes països fan aquestes probes a les escoles i si veuen que algun nen té aquest valor alt l'agafen i entren en programes d'entrenamt, com els del Lokomotiv de Tortosa.<br /><br />Aquesta és una petita mostra de valors:<br />Ingrid Kristiansen, ex-Marathon World Record Holder, 71.2<br />Greg LeMond, Professional cyclist, 92.5<br />Matt Carpenter, Pikes Peak marathon course record holder, 92<br />Brad McGee 89<br />Miguel Indurain, Professional cyclist, 88<br />Lance Armstrong, Tour de France Winner, 84.<br />Schumacher 82,2<br />Kirchen 83,4<br />Sebastian Coe, Middle Distance Runner, 77.0</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com21tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-16800350411174470892008-10-16T06:47:00.000-07:002008-10-16T06:53:55.447-07:00" si hay un problema, hay que resolverlo "<div align="justify">Aquesta es una altre de les frases "lapidaries" que tinc present sobre diferents circumstancies.<br />Aquesta frase, la va dir un professor d'instal.lacions a la facultat, referint-se a que en l'arquitectura, has de tenir present quins són els problemes que existeixen abans del projecte i que aquest problemes els has de resoldre, i a demés resoldre bé.<br />M'explicaré; al principi de l'arquitectura, el principal problema que tenien era que quan plovia no es volien mullar, si feia fred volien calentar-se,etc. Aquest eren el problema de l'arquitectura i això és el que resolien.<br /><br />Actualment, hi han els coneguts megaestrelles-arquitectes, que fan una gran projecte, però que desprès veus que els problemes que havien de resoldre ( estructura, instal·lacions, confort, habitabilitat, incendis, distribució, accessos, etc ) al final no estan solucionats, així que realment no han resolt el problema principal, sinó que han fet un " edifici" que no cobreix les necessitats pel qual havia de ser dissenyat, han resolt malament el problema.<br />El més segur , els hi passa això, per què realment abans de començar no s'han parat a pensar, uns segons, quin son els problemes ha resoldre.<br /><br />Per què explico tot això? Per què en una cursa ciclista passa el mateix; molts direu:" que te a veure, en una cursa en resoldre un problema? es corre a tope i fins on arribis...". Incorrecte. En una cursa hi han un problema: s'ha de guanyar ( si hay un problema hay que resorverlo).<br /><br />Aquest factor crec que a dia d'avui es oblidat per la majoria de corredors, tan amateurs com professionals, molts surten pensant: " que han de fer-ho be, que han d'estar en el tall bo, que han d'arribar frescos al final, etc ( igual que les megues-estrelles en l'arquitectura pensant que lo important es que l'edifici sigui bonic, "chulo", modern , imponent, etc) això son detalls. El problema gros, a resoldre, es guanyar, i tots els gestos que has de fer han d'anar encaminat a guanyar.<br />Per exemple: si estàs en una escapada, has de veure qui hi va, i si hi ha algun corredor més ràpid que tu, has de resoldre aquest problema, com es resolt?: atacant de lluny, tres-centes vegades si cal, perquè si s'arriba a l'esprint , perdràs, per lo tan , no has resolt el problema. Un altre exemple: si estàs en una escapada i veus que no arribaràs al final per què el ritme no et convé, doncs no es passa als relleus, si tu no pots guanyar, per el fort ritme, quin sentit té passar als relleus? ajudar al rival a arribar escapat que guanyi ell?, si al final passes als relleus, i petes, has resolt malament el problema. un altre exemple: si ets sprinter t'interessa arribar en grup per lo tan has d'intentar que la gent no s'escapi, i si hi ha una escapada, has de tirar per tal d'agafar-la, per què si la escapada arriba i tu no estàs en ella, no guanyaràs , per tan has resolt malament el problema.<br />Aquesta manera, potser una mica particular, de veure les curses, però és en la que sempre intento pensar, resolent els problemes que es plantegen a cada moment, per tal de poder-los anar resolent, i al final poder resoldre, satisfactòriament, el gran problema principal: guanyar.<br /><br />I si ets capaç de resoldre el problema i a sobre fer-lo bonic, llavors es quan tens classe. Això si, la classe es comença tindre quan comences a guanyar ( resoldre el problema gros de la cursa) si estan content per què: tens classe, ho has intentat, has arribat el cinquè,has acabat, etc. És com si jo estiguès content fent una casa super moderna però sense sostre. Es a dir, no hauria resolt el problema.</div>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-67468509503231541772008-10-09T12:02:00.000-07:002008-10-09T12:13:40.754-07:00" I'm Back "<div align="justify">Aquesta frase és la que em vaig posar al messenger quan vaig decidir tornar a entrenar en serio.<br />Jo vaig corre els dos anys de júnior i uns mesos del primer de sub23 en BTT, fins que vaig començar la facultat. He estat uns 5 anys sense tocar una bici ( algun diumenge feia BTT, una horeta, no mas que me canso) fins que un dia, fa 3 anys, quan tothom dormia veien el Tour, vaig veure la meva panxa ( pesava 15 kilos més que quan corria) vaig dir-me de comprar una bici i començar a perdre pes.<br /><br />Dit i fet, tots els diners que vaig guanyant currant aquell estiu van anar per comprar la meva bici de carretera ( amb la que encara corro), crec que mai havia agafat una pàjara fins aquells primers dies,va ser molt dur veure que ports que pujava a 20km/h ara m'havia de parar i posar peu a terra, però cada dia volia anar més ràpid, estar més estona, fer com els del Tour! em vaig començar a animar i vaig decidir a corre la meva primera cursa de carretera.<br /><br />-"Casi guanyo, tiu... però al final... no he aguantat".deia Alex<br />-"en quin lloc hs acabat??). Deia Cesar<br />-"no he acabat, però m'he escapat i m'han agafat". deia l'Alex<br />-"tiu, joder, no ataquis, tu ves allà i aguanta fins al final". deia cesar<br />-"però això no em mola, és avorrit, per anar a roda em quedo a casa!!". deia Alex<br /><br />Aquesta era la conversació d'un amig meu i jo desprès de cada una de les curses que vaig corre la primera temporada del meu retorn. No vaig acabar cap, però vaig atacar en totes, en totes!<br />En la penúltima carrera que vem corre com a Vallas-l'hospitalet, un corredor de l'equip, que mai ha atacat a cap curça, ni en aquesta tampoc, va dir:" Juande he acabado mi primera carrera!!!". En aquell moment vaig pensar... vaia tonteria de que serveix acabar si només vas a roda.<br /><br />Això em va fer pensar: quina va ser la primera carrera que vaig acabar jo? Desprès de molt recordar, l'altre dia em va venir al cap quina va ser la primera curça que vaig acabar, i em vaig sorprendre! </div><div align="justify">Sabeu quina va ser? Va ser en una que, com en totes, vaig atacar. Va ser el Gran premi Inauguració de l'any passat (la vaig guanyar).<br />Però crec que ni en Juande, ni en Bernat ( gent que els agraden les curses ) em recorden per aquesta carrera, sinó per què pel juande jo era aquell noi "fondon", amb mallot blanc, sense equip, que atacava a totes les carreras i no n'acabava cap i pel Bernat aquell noi que va casi cada dia al velodrom a les 20:30 a entrenar desprès de currar.<br /><br />Crec que ells, ja l'any anterior, van veure que jo tenia sang Pirata.</div>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-83987259767566046392008-10-07T11:48:00.000-07:002008-10-09T12:35:27.111-07:00"mi capacidad de sufrimiento es infinita"<div align="justify">Si senyors, aquesta és una de les meves frases preferides. La dic molt regularment, sobretot quan algú em pregunta qualsevol cosa que, a primera vista, sembla impossible.<br />Un dia veient el Tour, escoltant a Perico ( i que no serveixi de precedent) va dir que la diferencia entre Ullrich i Lance Amstrong era que Lance tenia més capacitat d'agonia, que aquesta capacitat era el que diferenciava els bons corredors als Supercracks. Doncs és veritat. Això no vols dir que en cursa algú doni menys que d' altres ( que sembla increïble però si que passa; i senyors en cursa patim tots, tots ens morim per agafar una escapada, tots, a tots ens fan mal les cames, a tots) sinó que en els entrenos un s'esforça al màxim i un altre només compleix expedient.<br />Avui aquesta frase m'ha vingut al cap al llegir el bloc del Juande i el del seu germà. Ja fa temps que dic que els chavals d'avui en dia no saben que vols dir patir, que vol dir voler ser ciclista, i l'esforç que això comporta. A més d'un amateur els hi dic que ha de menjar hidrats ( pasta , arròs o patata) cada dia i mes d'un cop al dia, que esta prohibida la bolleria, que no s'ha de veure gas, que has d'estar prim, etc... has de complir tot això si vols ser professional, no només entrenar 7 dies a la setmana 365 dies l'any ( que això es sobre-enten) sinó que s'ha de comportar com a tal les 24 hores al dia.<br />Tot això comporta un esforç, això comporta sacrifici, unes paraules que els nois d'avui dia desconeixen. Si, paraules que desconeixen, i és més, per mi és el més normal que els desconeguin, M'explicaré. Com li pots dir a un chaval de 16 anys que: entreni cada dia i potser després de 6-7 anys potser , si té sort arribarà a ser professional; quan al collegi l'aproven sense esfors per què ja no hi han repetidors, eprtan facin el que facin passaran de curs, que si volen una bici nova, el papa, els hi compra la que vulguin i si es cansen els comprara una moto i si es cansa els comprara la play station, el que vulguin!; quan si volen diners per sortir de festa, emborrachar-se, fumar, etc, només han d'anar a la mama i demanar-li; senyors, com li pots dir a un chaval que s'esforci si fins ara ho té tot sense haver-se esforçat mai.<br />La resposta es fàcil, no es pot.</div>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-8394797965563030012008-10-01T04:07:00.000-07:002009-02-09T02:07:08.765-08:00Per què entrenes?<div align="justify">Suposo que aquesta pregunta ens l'han fet a tots alguna vegada. Desprès d'explicar-li algú tot el que fem: entrenar, menjar bé, cuidar-se, etc. Després de la nostra detallada explicació i pensant que ens havien entès a la perfecció, amb una cara de "flipació" ens diu: però per què entrenes si el teu entrenador no et veu si ho fas o no?, la pregunta des del seu punt de vista no és cap tonteria però baixes la mirada dius que no amb el cap i veus que som diferents. Ells (el resta de la raça humana) sempre fan les coses per por de ser castigats, és a dir: quan volen fer regim van al Natur House, per què aixi algú els castiga sinó s'aprimen; quan volen fer esport van al gimnàs per què així hi ha algun monitor que sinó fas l'exercici correctament "te fustiga vilment" o sinó fan futbol i van a entrenar només per què sinó ho fan el diumenge no juguen; quan estan a la feina treballen, bàsicament per què ningú els faci fora per no treballar, però quan el jefe no està és el "despiporre" màxim. Sempre hi ha algú que castiga, que renya, que et vigila, que et controla.A la carretera només estem nosaltres lluitant, patín... disfrutant i sols sense que ningú ens vigili...lliures</div>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5253420907250110991.post-7011507328996368962008-09-30T12:16:00.000-07:002008-10-09T12:35:45.729-07:00només és la meva opinió<div align="justify">wenas. he decidit crear un blog per poder escriure sobre els temes que em preocupen y q podem devatir. Avuí només em presento.</div>roadmanhttp://www.blogger.com/profile/04693690255342949585noreply@blogger.com0