jueves, 9 de octubre de 2008

" I'm Back "

Aquesta frase és la que em vaig posar al messenger quan vaig decidir tornar a entrenar en serio.
Jo vaig corre els dos anys de júnior i uns mesos del primer de sub23 en BTT, fins que vaig començar la facultat. He estat uns 5 anys sense tocar una bici ( algun diumenge feia BTT, una horeta, no mas que me canso) fins que un dia, fa 3 anys, quan tothom dormia veien el Tour, vaig veure la meva panxa ( pesava 15 kilos més que quan corria) vaig dir-me de comprar una bici i començar a perdre pes.

Dit i fet, tots els diners que vaig guanyant currant aquell estiu van anar per comprar la meva bici de carretera ( amb la que encara corro), crec que mai havia agafat una pàjara fins aquells primers dies,va ser molt dur veure que ports que pujava a 20km/h ara m'havia de parar i posar peu a terra, però cada dia volia anar més ràpid, estar més estona, fer com els del Tour! em vaig començar a animar i vaig decidir a corre la meva primera cursa de carretera.

-"Casi guanyo, tiu... però al final... no he aguantat".deia Alex
-"en quin lloc hs acabat??). Deia Cesar
-"no he acabat, però m'he escapat i m'han agafat". deia l'Alex
-"tiu, joder, no ataquis, tu ves allà i aguanta fins al final". deia cesar
-"però això no em mola, és avorrit, per anar a roda em quedo a casa!!". deia Alex

Aquesta era la conversació d'un amig meu i jo desprès de cada una de les curses que vaig corre la primera temporada del meu retorn. No vaig acabar cap, però vaig atacar en totes, en totes!
En la penúltima carrera que vem corre com a Vallas-l'hospitalet, un corredor de l'equip, que mai ha atacat a cap curça, ni en aquesta tampoc, va dir:" Juande he acabado mi primera carrera!!!". En aquell moment vaig pensar... vaia tonteria de que serveix acabar si només vas a roda.

Això em va fer pensar: quina va ser la primera carrera que vaig acabar jo? Desprès de molt recordar, l'altre dia em va venir al cap quina va ser la primera curça que vaig acabar, i em vaig sorprendre!
Sabeu quina va ser? Va ser en una que, com en totes, vaig atacar. Va ser el Gran premi Inauguració de l'any passat (la vaig guanyar).
Però crec que ni en Juande, ni en Bernat ( gent que els agraden les curses ) em recorden per aquesta carrera, sinó per què pel juande jo era aquell noi "fondon", amb mallot blanc, sense equip, que atacava a totes les carreras i no n'acabava cap i pel Bernat aquell noi que va casi cada dia al velodrom a les 20:30 a entrenar desprès de currar.

Crec que ells, ja l'any anterior, van veure que jo tenia sang Pirata.

4 comentarios:

Ciclismo desde Lleida. dijo...

El pirata se nace...no se hace.
y eso queda patente en las carreras.
El que lleva gen pirata ataca sin importarle las consecuencias.
y aunque esté en otro equipo diferente ese gen nos hace compañeros.

juande dijo...

me has emocionado tio.me ha gustado mucho el post y como bien dice mi hermano tu ese gen ya lo llevabas y nadie ,ni equipo,te lo va a quitar.

jordi dijo...

la veritat és que quan vas guanyar el GP Inaguració vaig pensar (qui és aquest?), segur que ho va pensar molta gent. Vas guanyar una de les millors carreres que és fan a catalunya!

Trueno dijo...

amb tanta gent bona que hi havia i tu et vas fer amb el primer mallot de lider de les Grans Clàssiques amb la victòria al GP Inauguració, d'això en diuen "anar a per feina".

si l'has guanyat una vegada ho pots tornar a fer, ànims!