lunes, 21 de septiembre de 2009

Marica l'últim (sin ofender a nadie)

Que podem considerar esport?

Potser sembla una pregunta fàcil però és tan difícil, com dir si: Semenya, l'atleta sud-africana hermafrodita , és noi o noia. Hi ha coses que no se saben mai, així que vigileu que: " por la noche, todos los gatos i/o gatas i/o ambas cosas a la vez, son pardos"

No ens desviem del tema. Molta gent diu que el que et fa suar és un esport, així poden dir que la F1 és un esport, però llavors, el que tots estem pensat també és un esport?, i si ho és!, jo vull federar-me ja!

Hi d'altres que diuen que esport també potser una cosa mental, com per exemple: l'escacs, doncs si l'escacs és esport, hauria d'implicar que la botifarra també hauria de ser considerada un esport, on posem el límit?

Com veieu no és tan fàcil de resoldre; jo he arribat a la conclusió que només existeixen tres esports: Atletisme, natació i ciclisme ( i els que no serveixen per guanyar en cap d'aquest tres esports: fan triatló, i si ni així guanyen fan Ironmans (tema que tractaré en un altre post)). Molts em direu: i el futbol?, I el basquet?, I el tennis?, etc. Per mi tots aquest ,només són jocs, no són esports.
Per dos motius:

1)Quan diem: anem a jugar a futbol, a jugar a basquet, a jugar a tennis, etc... mai direm que anem a jugar a ciclisme
2)O la raó que, per mi, és més convincent, els tres es basen en una regla d'or:

MARICA L'ÚLTIM

A qui no hi ha tonteries de: fora de joc, Out, set, duce, pies, manos, banda, corner, zona, passos, dobles, tirar-se a piscina, targeta blava, groga, vermella, dos minutos expulsat, canvi... tonteries.

Per mi com més regles té un joc: més absurt és, simplement les regles és fan: per fer-lo més vistos, per què la gent no s'adoni de la tonteria que estan fent aquells payos en pantalons curts. Joder si vols fotra la pilota dis els tres pals, l'agafes i al fots a dins: i punto!, a no, que amb al mà no és pot! "es que me has empujado!"," Ai que tengo una contracturita, mejor pido el cambio", "ai que tengo una rampa"... por dios! Per això els jocs no són esports, per què si diguessin la frase , marica l'últim, els jugadors és mirarien con ojos dulces i tiernos, se les pondría morcillona i dirian: va tu primero... no va, marca tu...va que te dejo pasar...per intentar ser l'últim.

Els esports són individuals, tu contra la resta del món. Us imagineu Usain Bolt que a 5 metres d'arribar a meta diu: "tiempo muerto, que me ha entrado una piedra en el zapato" o que pujant el Turmalet Contador diu: " pido el cambio que estoy cansado, que entre kloden"... Doncs això és el que passa en aquest absurts jocs, que mai podran considerar-se esports, per què mai aquest jugadors voldran ser atletes, per què això impilicaria sacrifici.

PD: fer l'últim en el Gran Premi d'Inauguració de l'any passat no implica res, que sinó ya todos me mirareis con ojos viciosos!

viernes, 4 de septiembre de 2009

Una màquina ha superat als ciclistes

Quans les màquines van començar a pendre força en el món industrial, ningú s’imaginaria que una màquina seria capaç de superar a l’home.

Fins al moment les màquines només eren una extensió dels braços dels homes, només feien una feina molt específica que l’home no podia fer bàsicament per què li faltava força.

Poc a poc les màquines van deixar de fer-se servir només com element de força bruta i van começar a utilitzar-se per pensar més ràpid i més precís que l’home.

Però sempre la màquina només servia per una cosa, no podia fer dos coses i si no li introduïes les dades adecuades, la màquina no sabia que fer. Per exemple: poses un got de llet al microones perquè s’escalfi, poses 1 minut i tanques la porta , deixes passar el temps i el treus, a vegades no s’ha escalfat, la màquina no sabia que el que volies era calentar el got només fa el que li has indicat.

Però actualment hi ha una màquina que ha superat l’home i sobretot a superat alguns ciclistes. Hi ha una màquina que té una funció que a molts corredors els hi falta, una funció que el que fa es saber sí el que està fent és correcte o incorrecte, i sí és incorrecte es capaç de resoldre el problema.
Aquesta supermàquina la vaig descobrir en un viatge, es diu: GPS.
Si el GPS ens ha superat. Perquè quan tu t’equivoques, i no vas per l’itinerari que et marca, ella et diu que vas per un cami incorrecte, però no només això sinó que diu:
RECALCULANDO

Si ella es capaç de rectificar i buscar una solució nova.

Crec que pocs ciclistes tenen aquesta funció, pocs ciclistes quan la cursa no surt com s'esperaven són capaços de dir-se : Recalculando. Sinó que simplement diuen: que no han tingut sort o que la cursa no era adequada per les seves característiques. Això es diu, no saber recalcular.

Em fa gràcia quan ciclistes, en amateurs, s'autodefineixen: " no, es que yo soy esprinter y no me meto en los cortes, espero llegar a l'esprint", "no es que soy escalador y sino hay puertos no voy bien", "no es que yo soy fondista y las carreras de 90km se me hacen cortas", etc.

Però hi ha un corredor professional, què fa 10 anys ya tenia la funció de Recalcular: Oscar Freire, el millor esprinter espanyol, actual, i fins l'arribada del Cavendish, el millor del món o un dels tres millors. Aquest corredor estava en una fuga bona: eren 12 corredores i arribaven a meta per disputar-se el mundial, ell, al ser esprinter, una arribada en grup li assegurava podi, però a 800 metros de meta el seu cervell va recalcular la situació, va atacar i va guanyar en solitari, va ser capaç de recalcular en dècimes de segons i , encara que sembli estrany, un esprinter va atacar per no disputar l'esprint.

Quan les coses no surten com un espera, es bo pensar en aquesta funció, es bo dir-se:

RECALCULANDO