viernes, 4 de septiembre de 2009

Una màquina ha superat als ciclistes

Quans les màquines van començar a pendre força en el món industrial, ningú s’imaginaria que una màquina seria capaç de superar a l’home.

Fins al moment les màquines només eren una extensió dels braços dels homes, només feien una feina molt específica que l’home no podia fer bàsicament per què li faltava força.

Poc a poc les màquines van deixar de fer-se servir només com element de força bruta i van começar a utilitzar-se per pensar més ràpid i més precís que l’home.

Però sempre la màquina només servia per una cosa, no podia fer dos coses i si no li introduïes les dades adecuades, la màquina no sabia que fer. Per exemple: poses un got de llet al microones perquè s’escalfi, poses 1 minut i tanques la porta , deixes passar el temps i el treus, a vegades no s’ha escalfat, la màquina no sabia que el que volies era calentar el got només fa el que li has indicat.

Però actualment hi ha una màquina que ha superat l’home i sobretot a superat alguns ciclistes. Hi ha una màquina que té una funció que a molts corredors els hi falta, una funció que el que fa es saber sí el que està fent és correcte o incorrecte, i sí és incorrecte es capaç de resoldre el problema.
Aquesta supermàquina la vaig descobrir en un viatge, es diu: GPS.
Si el GPS ens ha superat. Perquè quan tu t’equivoques, i no vas per l’itinerari que et marca, ella et diu que vas per un cami incorrecte, però no només això sinó que diu:
RECALCULANDO

Si ella es capaç de rectificar i buscar una solució nova.

Crec que pocs ciclistes tenen aquesta funció, pocs ciclistes quan la cursa no surt com s'esperaven són capaços de dir-se : Recalculando. Sinó que simplement diuen: que no han tingut sort o que la cursa no era adequada per les seves característiques. Això es diu, no saber recalcular.

Em fa gràcia quan ciclistes, en amateurs, s'autodefineixen: " no, es que yo soy esprinter y no me meto en los cortes, espero llegar a l'esprint", "no es que soy escalador y sino hay puertos no voy bien", "no es que yo soy fondista y las carreras de 90km se me hacen cortas", etc.

Però hi ha un corredor professional, què fa 10 anys ya tenia la funció de Recalcular: Oscar Freire, el millor esprinter espanyol, actual, i fins l'arribada del Cavendish, el millor del món o un dels tres millors. Aquest corredor estava en una fuga bona: eren 12 corredores i arribaven a meta per disputar-se el mundial, ell, al ser esprinter, una arribada en grup li assegurava podi, però a 800 metros de meta el seu cervell va recalcular la situació, va atacar i va guanyar en solitari, va ser capaç de recalcular en dècimes de segons i , encara que sembli estrany, un esprinter va atacar per no disputar l'esprint.

Quan les coses no surten com un espera, es bo pensar en aquesta funció, es bo dir-se:

RECALCULANDO

5 comentarios:

www.ciclismodesdelleida.com dijo...

muy bueno Alex, de acuerdo al 100%
recalculando=al instinto nato del ciclista.Por eso muchos no recalculan, porque quedan pocos ciclistas de cuna.

juan de dijo...

maaacho si tienes que esperar tanto tiempo para escribir y hacerlo tan bien tomate un año entero jejeje.

expectacular el post.freire lo unico que queria era ganar,instinto ciclista y como dice jose,ya quedan pocos,MUY POCOS

Jordi Soler dijo...

Las calvado Alex...Como muy bien dices un ciclista que no recalcual es aquel que se comforma con el puestecillo o que pone cualquier escusa por no haberlo hecho bien.

todo corredor que busque la victoria,(personal o de algún compañero), tiene que recalcular. Nunca o casi nunca, sale todo como habías planeado antes de salir.

jordimasfepesa dijo...

estic d'acord amb tu!!
com deia en juande en un post seu "especialistes".
En amateur no hi han especialistes, t'has de buscar la vida i punt. En plà, muntanya, esprint, descens...
El que passa és que aquesta és l'excussa fàcil i ipocrita..."és que no era el meu terreny" i quin és? aquesta seria la meva pregunta quan em diuen això...
actualitza més sovint!!

Antoni Carulla Abadal dijo...

Molt bones reflexions Àlex. Saber recalcular ens ajudaria a tots els corredors també en un moment en el que pensem que ja hem perdut la cursa i no sabem què fer, si continuar tirant per enganxar de nou amb el pelotón o bé anar seguint al ritme que marca la grupeta... Però sobretot també ajuda, i molt, als corredors que van al capdavant, a l'escapada, com molt bé has dit tu, per a saber amb exactitud el moment precís al que han d'atacar per a treure'n el màxim rendiment d'acord a les seves possibilitats.