jueves, 26 de febrero de 2009

"què és el que pitjor portes de ser ciclista?"

Quan Lance Amstrong va guanyar el Setè Tour de França, l'Antoni Bassas li va fer una interessant entrevista a part de preguntar les típiquissimas preguntes que se'ls hi fa a tos els ciclistes li va fer una pregunta que a mi em va sorprendre, no tan sols per la senzillesa, però contundent pregunta, sinó per la resposta que va donar.
A mitja entrevista li va preguntar:
-Què és el que pitjor portes de ser ciclista?

En aqueslls moments a mi em van venir al cap moltíssimes coses, vaig pensar que potser respondria:

-Entrenar: agafar la bici tots els dies, encara que faci fred, plogui, nevi, faci calor, molt de vent, sigui Nadal, el teu aniversari, etc... sempre pensar que has d'agafar la bici.

-Viatges: passar-me 1/3 de l'any de viatges, fora de casa, en concentracions, entrenaments en alçada, en voltes; sense poder veure a la família i amics, sense veure créixer el teu fill.

-Pressió: ser el centre d'atenció a tot arreu on vas, tenir la pressió que has de guanyar que quedar segon no serveix per res, que tothom espera que guanyi.

- Tour de França: jugar-me tota la temporada a una carta, no disputar res més, i si aquelles tres setmanes et poses malalt tot un any es pert.

-Controls: estar vigilat i controlat tot l'any sense poder improvisar res per si venen els del control antidoping a casa estar disponible.

Quan en Bassas li va fer aquella pregunta a mi en van venir totes aquestes possibles respostes però Lance Amstrong no va dubtar ni un segon la sevae resposta. Va aixecar la vista el va mirar als ulls i va dir:

-" el que pitjor porto de ser ciclista és anar a dormir cada dia amb la sensació de tenir gana"

viernes, 6 de febrero de 2009

Com semblar un autèntic pro

Si, heu llegit bé, no dic com ser un pro, sinó com semblar un pro, tots coneixem aquest amateurs i/o cicloturistas que semblen autèntics pros, porten tots els gatges necessaris, semblen pros, no ho seran mai, però ho semblen; els ciclistes més experimentats els reconeixem de molt lluny, però pels ulls dels seus inconscients amics i família, són uns autèntics Deus de l'asfalt.

Si voleu ser com ells, si voleu semblar uns autèntics pros, és molt sencill, només heu de seguir els dotze passos següents:

1) Sempre s'han de portar ulleres Oackey, dona igual que hagis d'hipotecar la casa per comprar-les, les has de portar per collons, perquè com diuen ells : "no pesan nada"

2) No suar, si puges un port amb més gent , has d'intentar no suar i sobretot no respirar fort, has de posar cara de no patir gents, se que t'estàs morint, però no he dit que semblar pro fos fàcil.

3) No saludar, mai has de saludar a un simple ciclista, tu tens classe, no et pots rebaixar, si pot ser ni pestanyegis quan et creuïs amb un ser d'estatus més baix amb la bici bruta i suat, no mereixen la teva salutació.

4) Portar lo últim amb material, sempre has de portar el més nou, i molt important, dir que el material que porten els altres és una merda. Si portes shimano dir que campagnolo no va bé que t'ho ha dit el teu intim amig professional ( els que semblen pros sempre tenen amigs professionals) i si portes campagnolo a la inversa.

5) No entrenar, no pot ser que perdis el temps entrenat, el que has de fer és: anar al gimnàs per posar-te catxes i desprès al solarium, no pot ser que no vagis amb un bon bronzejat. I si resulta que no tens cap altre opció que sortir a entrenar, és important untar-te amb amb cremes, has de brillar, sinó, no molas!

6) Sempre, sempre, sempre portar cubrezapatillas Sidi i/o els mitjons molt amunt, contra més amunt més pro semblaràs.

7) Anar ultra-mega-hiper-net, no pot ser que et vegin brut , ni tu ni la bici, sempre has d'anar impecable, pensa que és molt més important netejar la bici i la roba que entrenar.

8) Sempre has de tenir al raó, quan per unes de les casualitats surtis en bici, sempre dir a tothom que no tenen ni idea ni d'entrenaments, ni d'alimentació, ni de res, per què tu sempre diràs: "mi amigo profesional lo hace así".

9) Si corres curses, has d'intentar que siguin amb cicloturistas sinó queda més opció amb amateurs, i quan acabis la cursa sempre ha dir que no has guanyat perquè no tens equip o perquè tothom vigila la teva roda.

10) Quan arribis al bar de turno per fer la cocacola de rigor el que has de fer és: baixar de la bici, posar-te davant la bici d'un amig ( sempre serà un altre que també semblarà pro), posar cara seriosa i/o concentració i mentres vas fent que si amb el cap dir: "te ha quedao mu guapa"

11) Portar rodes de perfil per entrenar, com més gran és el perfil més pro sembles.

12) El més important de tot, mai, mai, mai, sota cap concepte portar casc, això és de domingueros.