domingo, 11 de enero de 2009

como hundir en la miseria a un ciclista

Hi ha moltes maneres d'enfonsar un ciclista, però hi ha unes que són demoledores, no parlo de dopping; sinó d'algo pitjor, parlo d'enfonsar la moral del ciclista perquè no torni aixecar cap, perquè no rendeixi mai més. Hi ha unes frases que qualsevol ciclista que les escolti entre en un estat depressiu fulminat.

Avís: es recomanable no llegir aquest post si ets un ciclista depressiu amb tendències suïcides i/o estàs pensant en deixar la bici.

-"estás un poco fondon no?"
(quan penses que estàs primíssim)

-"te mueves mucho encima la bici no?, el otro chaval no se mueve tanto"
(i pensaves que tenies un estil impecable)

-"i ya sabràs anar amb aquestes rodetes tan fines?"
(si, aquesta frase me la va dir la meva mare quan amb 25 anys em vaig comprar la bici de carretera. Em volia tirar per la finetre, però estava en un garatge)

-"no se te ve ni una vena"
(fas regim perquè desprès et diguin això)

estàs pujant un port, pensas que no arribaràs adalt,i en una rampa durissima preguntes: - ya hemos superado la parte más dura no?- i et contesten:
-"no lo duro viene ahora"
(conec gent que ha fet mitja volta, i cap a casa)

-"vinga!! Que el primer només està a 7 minuts"
(si senyors, aquesta frase la me la van dir en una cursa de btt, quan era junior, jo pensava que m'habia recuperat de la pajara i començava a remontar fins sentir aquelles paraules, no sabia si seguir o baixar-me i trencar-li el crono a aquella noia)
Nota per a espectadors de btt: mai digueu que el primer està a més d'1 minut, si us plau , mentiu

-"has engordado no?"
(si dieu això el tiu no guanya la cursa fijo!, el tema del sobrepés és molt útil per mermar l'estavilitat emocional d'un rival)
.
Ets un cicliste que ha gunyat curses de prestigi en amateurs, has guanyat etapes a voltes importants. I el cicloglobero de turno diu:
-"si si, todo eso esta muy bien, pero que tiempo has hecho en la Quebrantahuesos?"
(sense comentaris, el silenci és la teva única sortida, quan el "simpàtic" cicloglobero marxi, hi ha una funció que surt en el cervell que et pregunta: -guardar informacón o salir sin salvar-. tu clica a "salir sin salvar" i aquí no ha passat res)

-"pones muy mala cara cuando vas subiendo"
(amb prou feines pots aguantar el ritme com per pensar quina cara posar!)
.
Et pases totes els hores que pots sobre la bici, els caps de setmana dedicats a curses, li expliques tot això a un amig i diu:
-"deves ganar mucho dinero no?"
(baixes els ulls, plores internament i escolleixes entre les dues frases mes utilitzades:
1) no gano nada, es mi hobby (això vol dir que el teu amig/amiga pensa q ets un pringat)
2) solo para los gastos (opció digne sencill i sense concretar que no guanyes res))

8 comentarios:

Blai R.S. dijo...

Ostia com he rigut amb aquest post!!!, et podries fer monologista. Molt gran tiu. Més d'un se l'hauria de llegir.

ViNi dijo...

sense comentaris, tremendo!!! jajajaja
a mi a una carrera aquest any crec que era vinyols en la teixeta em vaig quedar i un desgraciat em va dir tranqui que ets el ultim...em va donar ganes de tirarli el bido...

www.ciclismodesdelleida.com dijo...

je je genial Alex, bravo.

juan de dijo...

jajajajajajajaaja.SENCILLAMENTE BUENISIMO ALEX JAJAJAJAJAJAJAJA Y MAS JAJAJAJAJAJAJJ TU MEJOR POST CON DIFERENCIA.

Oriol Figuerola dijo...

Saltant de blog a blog m'he trobat amb el teu. Felicitats pel blog, molt interessant, i a més boníssima aquesta entrada!

Per cert, em dones permís per a copiar l'anterior post, els dels petits detalls, al meu blog? M'ha agradat molt.

Salutacions!!

Oriol Figuerola dijo...

No dubtis pas que ficare que es del teu blog, aixo ni es pregunta home, que s'ha de ser "legal", no es qúestio de penjar-se medalles que no em correponen, no soc aixi.

El meu es uno mas d tantos, a mi m'agraden els vostres pq teniu moltes anecdotes per explicar, i jo ninguna (de fet, fa molt poc que vaig en bici ....)

Salutacions!!!

jordimasfepesa dijo...

jejejej!! tens tota la raó! hi han ciclistes que són molt aprensius!!

JORDI RUBIO COMPTE dijo...

Qui sempre ha competit sempre buscarà la perfecció, com a objectiu.
Qui mai ha competit, potser buscarà la perfecció, com una recompensa. Jo estic aquí.
Són dos realitats i ca´dascú pertany a una, i no a l'altra.
El problema que veig als primers, és com enfrontar les decepcions. Jo no penso que un hobby t'hagi de decepcionar.