"què és el que pitjor portes de ser ciclista?"

Quan Lance Amstrong va guanyar el Setè Tour de França, l'Antoni Bassas li va fer una interessant entrevista a part de preguntar les típiquissimas preguntes que se'ls hi fa a tos els ciclistes li va fer una pregunta que a mi em va sorprendre, no tan sols per la senzillesa, però contundent pregunta, sinó per la resposta que va donar.

A mitja entrevista li va preguntar:

-Què és el que pitjor portes de ser ciclista?

En aqueslls moments a mi em van venir al cap moltíssimes coses, vaig pensar que potser respondria:

-Entrenar: agafar la bici tots els dies, encara que faci fred, plogui, nevi, faci calor, molt de vent, sigui Nadal, el teu aniversari, etc... sempre pensar que has d'agafar la bici.

-Viatges: passar-me 1/3 de l'any de viatges, fora de casa, en concentracions, entrenaments en alçada, en voltes; sense poder veure a la família i amics, sense veure créixer el teu fill.

-Pressió: ser el centre d'atenció a tot arreu on vas, tenir la pressió que has de guanyar que quedar segon no serveix per res, que tothom espera que guanyi.

- Tour de França: jugar-me tota la temporada a una carta, no disputar res més, i si aquelles tres setmanes et poses malalt tot un any es pert.

-Controls: estar vigilat i controlat tot l'any sense poder improvisar res per si venen els del control antidoping a casa estar disponible.

Quan en Bassas li va fer aquella pregunta a mi en van venir totes aquestes possibles respostes però Lance Amstrong no va dubtar ni un segon la sevae resposta. Va aixecar la vista el va mirar als ulls i va dir:

-" el que pitjor porto de ser ciclista és anar a dormir cada dia amb la sensació de tenir gana"