jueves, 10 de diciembre de 2009

" a largo plazo,..."

Moltes vegades molts estudiants ens hem saltat un examen, una classe, una entrega, etc per tal de poder estudiar per un altre examen que tenim més endavant, per què creiem que és més important o perquè pensem que no portem ben preparat l'exament que ens saltem, bàsicament per què pensem "a largo plazo", sense tenir en compte el que està passant ara mateix, ni l'exament que tens en aquest moment.

Jo he arribat a la conclusió que els exàmens, van con van, i que val més pensar " a corto plazo" i presentar-se per què si per una casualitat portes estudiats tres temes i a l'exament entren sis preguntes i tres són dels temes que et saps, pues mira, has aprovat. Sempre s'ha d'estar, per si de cas.

Moltes vegades en les reunions d'abans de les curses es diuen que vigilem en tal lloc que hi ha un poble i la carretera s'estreta o a la última corba abans de meta que es complicada, etc.
Ens fan pensar "a largo plazo" i jo sempre dic que millor pensar en no quedar-se des del quilometre cero fins a meta, s'ha de pensar " a corto plazo" i que en la part difícil ja veuràs que passarà.

I en la cursa passa una cosa similar, estem en cursa i sabem que al quilometre cinquanta comença un port duríssim, llavors molts ciclistes comencen a guardar per què així, quan arribi a aquell port ells estaran més frescos i podran aguantar-lo i si és el seu dia bo, potser, fins i tot atacarà, estem pensat "a largo plazo", pensem en que passarà quan arribem a meta; però de mentres estem rodant tranquil·lament al mig del pilot sense enterar-nos del que passa a la cursa fins que arribi aquell port que serà molt dur, què és el què passa? Doncs que es fa una escapada abans d'arribar al port i tot et quedes a mb un pam de nas sen se poder-hi entrar, tenies raó, passes el port amb una agilitat com en Contador, això si amb una cara de tonto que val més que ningú et digui res, pensar a llarg termini ha fet que arribessis a meta com tu havies previst, molt fresc per esprintar, això si, has fet el 34.

Molt cops sents converses de corredors que s'han quedat i els veus frescos i els hi preguntes com es que no han donat tot en aquell tros pla, et diuen que estaven reservant pel port. Però quin port, penso jo, pensar "a largo plazo" ha fet que no tinguin en compte que l'important era no quedar-se en cap moment s'havia de pensar " a corto plazo" i per assolir això no s'ha d'escatimar cap força, per molt que sàpigues que el més dur ve més endavant.

A mi no hi ha res que em faci mes ràbia arribar a meta, amb la grupeta i amb forces per haver disputat la cursa, sempre penso que no pot ser arribar a meta fresc, sense entrar en el tall bó, prefereixo arribar fos o despenjat de l'escapada o millor en cara: petar en el quilometre 20 per què he intentat escapar-me 36 vegades, pensat " a corto plazo", perquè potser l'atac 37 serà el bó, molts em direu que: el que he de fer es guardar forces pel final, que he de pensar que la cursa començarà en el durissim port, voleu que pensi " a largo plazo"

Però quan a l'economista John Maynard keynes, li van retreure que les seves idees econòmico-polítiques només tenien en compte, el que passa ara mateix, que eren "a corto plazo", que en cap moment mai intentava resoldre els problemes "a largo plazo".
ell va contestar:

"A largo plazo, todos muertos"

5 comentarios:

oscar dijo...

Molt be noi.
Això es bo.
Ara be, tot i estar dacord, suposo que tot a de ser en "su justa medida", "ni tanto nitan poco"... o sigui, que l'experiencia ha de servir de vegades per saber estar y entrar a totes però que no t'enganyin els roderos, ja saps, per tirar d'ells millor arrancar-lis.
Salut i sort a les curses.

juan de dijo...

desde luego alex,eres lo puto crack!!!!!! bueno buenisimo y ademas mas razon que un santo.es lo que siempre decimos,la carrera se hace como si acabase en el primer momento.una gran verdad

www.ciclismodesdelleida.com dijo...

que sepas que desde hoy la frase A LARGO PLAZO TODOS MUERTOS es la frase de cabecera del equipo.

jordimasfepesa dijo...

molt bó!!!
la comparativa és boissima, i lo de l'economista genial!!!
i quanta raó que tens!!
veus gent a la grupeta xerrant i tu vas reventat i escoltes el que diuen ...i et vull la sang en sentir que stan allà perquè volen, que si tal i pascual....mmmmmm

Antoni Carulla Abadal dijo...

Quines reflexions Alex! Es nota que el que dius té un bon fonament i ho justifiques molt bé. A corto plazo i a per totes, que de vegades és millor petar al km 30 per haver-ho donat tot que no pas acabar la cursa a 25 min del primer arribant fresc com una rosa, ja que en aquest segon cas et queda l'espineta clavada diguent-te que no has fet tot el que has pogut. Si petes per haver-ho donat tot, en canvi, ja queda clar que sí que t'has exprimit del tot i ja no podies fer més.