Quan vaig començar amb el ciclisme de carretera, jo pensava que les "ajudes" externes per millorar el rendiment era quelcom que només existia en el Tour, no en els corredors professionals, sinó directament amb els grans corredors que van a gunyar el Tour.
Però al començar a córrer veus, sent, intueixes coses que són molt entranyes, preguntes i encara t'assaventes de coses més estranyes, no entens res, això sí, encara dones més valor als teus resultats, potser alguns som uns inadaptats o puristes.
Aquest personatges em va recordar a un succés que em va passar a la facultat. Jo havia d'entregar un projecte, d'uns setanta plànols; els dies abans tots ens anem preguntant com ho portàvem, jo ho portava molt bé, això és el que contestava quan em preguntaven, però jo sabia que havia un detall, en un plànol, que no estava bé, i que aquest error, problema no resolt, em podia costar el projecte senser; però era només un detall en un plànol, era impossible que el veiessin, m'enganyava dient: això no ho veurà ningú; la resta del projecte estava bé. La nit abans, el messenger treu fum, tothom està connectat i tothom va preguntant com ho porten els altres, jo era l'enveja perquè era el que millor ho portava; eren les 4:00 i ja estava fent les presentacions i imprimint.
El plànol E-112, detall: F2, quan va sortir de la impressora sabia que estava malament; quan vaig tenir tot el projecte imprès veia només el plànol que estava malament, només eren 4 línies de les milers que havia dibuixat, però eren suficients per suspendre, però qui ho veuria? Ho vaig entregar tal com estava.
La gent em felicitava pel treball , ja que a simple vista estava molt bé, però jo sabia que havia un error molt greu, esperava que el professor no fes una correcció-control de tots els plànols, que amb la quantitat de treballs que hi havia i la muntanya de plànols no s'adonaria del meu error. Però jo, mentres em felicitaven, pensava: i si fos un arquitecte-professional? Això no ho podia fer, perquè llavors segur que m'enganxarien i veurien l'error o sinó cada cop que veies l'edifici nomé podria veure aquell error, aquí estava enganyant?
Va arribar el dia de les notes. Vaig aprovar. Continuaven les felicitacions, en el plànol E-112, detall:F2, no hi havia cap correcció, no ho va veure. Vaig deixar el treball-trofeu sobre la taula, però cada cop que el mirava només veian l'error del plànol maleit.
Desprès d'una setmana em vaig trobar el professor, ell només em va preguntar si havia llegit un llibre de crítica de l'arquitectura d'Oscar Tusquets, jo vaig dir que no.
Aquell mateix migdia vaig anar a la biblioteca per demanar el llibre, la meva sorpresa va ser quan em van dir que hi havien quatre llibres amb auqell autor, em van escriure les respectives referencies i vaig anar a buscar el llibre, sense saber a quin es referia el professor. Al arribar a l'estanteria allí estaven els quatre llibres, anava llegit els títols per veure quin podia ser.
El vaig trobar, no havia dubte segur que aquell era el llibre que m'havia recomanat el professor. Em vaig adonar que ja no havia volta enrere i que sempre que veies el treball només pensaria en aquell plànol i que aquell títol simpre el tindria al cap:
"Dios lo ve todo"
