Aquesta es una altre de les frases "lapidaries" que tinc present sobre diferents circumstancies.
Aquesta frase, la va dir un professor d'instal.lacions a la facultat, referint-se a que en l'arquitectura, has de tenir present quins són els problemes que existeixen abans del projecte i que aquest problemes els has de resoldre, i a demés resoldre bé.
M'explicaré; al principi de l'arquitectura, el principal problema que tenien era que quan plovia no es volien mullar, si feia fred volien calentar-se,etc. Aquest eren el problema de l'arquitectura i això és el que resolien.
Actualment, hi han els coneguts megaestrelles-arquitectes, que fan una gran projecte, però que desprès veus que els problemes que havien de resoldre ( estructura, instal·lacions, confort, habitabilitat, incendis, distribució, accessos, etc ) al final no estan solucionats, així que realment no han resolt el problema principal, sinó que han fet un " edifici" que no cobreix les necessitats pel qual havia de ser dissenyat, han resolt malament el problema.
El més segur , els hi passa això, per què realment abans de començar no s'han parat a pensar, uns segons, quin son els problemes ha resoldre.
Per què explico tot això? Per què en una cursa ciclista passa el mateix; molts direu:" que te a veure, en una cursa en resoldre un problema? es corre a tope i fins on arribis...". Incorrecte. En una cursa hi han un problema: s'ha de guanyar ( si hay un problema hay que resorverlo).
Aquest factor crec que a dia d'avui es oblidat per la majoria de corredors, tan amateurs com professionals, molts surten pensant: " que han de fer-ho be, que han d'estar en el tall bo, que han d'arribar frescos al final, etc ( igual que les megues-estrelles en l'arquitectura pensant que lo important es que l'edifici sigui bonic, "chulo", modern , imponent, etc) això son detalls. El problema gros, a resoldre, es guanyar, i tots els gestos que has de fer han d'anar encaminat a guanyar.
Per exemple: si estàs en una escapada, has de veure qui hi va, i si hi ha algun corredor més ràpid que tu, has de resoldre aquest problema, com es resolt?: atacant de lluny, tres-centes vegades si cal, perquè si s'arriba a l'esprint , perdràs, per lo tan , no has resolt el problema. Un altre exemple: si estàs en una escapada i veus que no arribaràs al final per què el ritme no et convé, doncs no es passa als relleus, si tu no pots guanyar, per el fort ritme, quin sentit té passar als relleus? ajudar al rival a arribar escapat que guanyi ell?, si al final passes als relleus, i petes, has resolt malament el problema. un altre exemple: si ets sprinter t'interessa arribar en grup per lo tan has d'intentar que la gent no s'escapi, i si hi ha una escapada, has de tirar per tal d'agafar-la, per què si la escapada arriba i tu no estàs en ella, no guanyaràs , per tan has resolt malament el problema.
Aquesta manera, potser una mica particular, de veure les curses, però és en la que sempre intento pensar, resolent els problemes que es plantegen a cada moment, per tal de poder-los anar resolent, i al final poder resoldre, satisfactòriament, el gran problema principal: guanyar.
I si ets capaç de resoldre el problema i a sobre fer-lo bonic, llavors es quan tens classe. Això si, la classe es comença tindre quan comences a guanyar ( resoldre el problema gros de la cursa) si estan content per què: tens classe, ho has intentat, has arribat el cinquè,has acabat, etc. És com si jo estiguès content fent una casa super moderna però sense sostre. Es a dir, no hauria resolt el problema.
Aquesta frase, la va dir un professor d'instal.lacions a la facultat, referint-se a que en l'arquitectura, has de tenir present quins són els problemes que existeixen abans del projecte i que aquest problemes els has de resoldre, i a demés resoldre bé.
M'explicaré; al principi de l'arquitectura, el principal problema que tenien era que quan plovia no es volien mullar, si feia fred volien calentar-se,etc. Aquest eren el problema de l'arquitectura i això és el que resolien.
Actualment, hi han els coneguts megaestrelles-arquitectes, que fan una gran projecte, però que desprès veus que els problemes que havien de resoldre ( estructura, instal·lacions, confort, habitabilitat, incendis, distribució, accessos, etc ) al final no estan solucionats, així que realment no han resolt el problema principal, sinó que han fet un " edifici" que no cobreix les necessitats pel qual havia de ser dissenyat, han resolt malament el problema.
El més segur , els hi passa això, per què realment abans de començar no s'han parat a pensar, uns segons, quin son els problemes ha resoldre.
Per què explico tot això? Per què en una cursa ciclista passa el mateix; molts direu:" que te a veure, en una cursa en resoldre un problema? es corre a tope i fins on arribis...". Incorrecte. En una cursa hi han un problema: s'ha de guanyar ( si hay un problema hay que resorverlo).
Aquest factor crec que a dia d'avui es oblidat per la majoria de corredors, tan amateurs com professionals, molts surten pensant: " que han de fer-ho be, que han d'estar en el tall bo, que han d'arribar frescos al final, etc ( igual que les megues-estrelles en l'arquitectura pensant que lo important es que l'edifici sigui bonic, "chulo", modern , imponent, etc) això son detalls. El problema gros, a resoldre, es guanyar, i tots els gestos que has de fer han d'anar encaminat a guanyar.
Per exemple: si estàs en una escapada, has de veure qui hi va, i si hi ha algun corredor més ràpid que tu, has de resoldre aquest problema, com es resolt?: atacant de lluny, tres-centes vegades si cal, perquè si s'arriba a l'esprint , perdràs, per lo tan , no has resolt el problema. Un altre exemple: si estàs en una escapada i veus que no arribaràs al final per què el ritme no et convé, doncs no es passa als relleus, si tu no pots guanyar, per el fort ritme, quin sentit té passar als relleus? ajudar al rival a arribar escapat que guanyi ell?, si al final passes als relleus, i petes, has resolt malament el problema. un altre exemple: si ets sprinter t'interessa arribar en grup per lo tan has d'intentar que la gent no s'escapi, i si hi ha una escapada, has de tirar per tal d'agafar-la, per què si la escapada arriba i tu no estàs en ella, no guanyaràs , per tan has resolt malament el problema.
Aquesta manera, potser una mica particular, de veure les curses, però és en la que sempre intento pensar, resolent els problemes que es plantegen a cada moment, per tal de poder-los anar resolent, i al final poder resoldre, satisfactòriament, el gran problema principal: guanyar.
I si ets capaç de resoldre el problema i a sobre fer-lo bonic, llavors es quan tens classe. Això si, la classe es comença tindre quan comences a guanyar ( resoldre el problema gros de la cursa) si estan content per què: tens classe, ho has intentat, has arribat el cinquè,has acabat, etc. És com si jo estiguès content fent una casa super moderna però sense sostre. Es a dir, no hauria resolt el problema.
9 comentarios:
hombre es un poco frio pero yo te entiendo y tienes toda la razon aunque frio eso si
Joder , pareces Valdano macho.
Grafico, si señor.
:S:S:S:S
Que vision!
este año tengo que resolver problemas!!!
Molt bona la comparació què has fet. Hu tindre en compte en un futur (que d'errors ne fet un munt).
Hola, original forma de plantejar les curses. Però no tothom afronta una cursa amb el mateix problema a solucionar , o sí, i això influeix en el teu problema....Et sona el "divide y vencerás", molt típic en el diseny de software.
Un problema, es pot descompossar en petits problemes més sencills, que un cop estan sol·lucionats, la seva suma, dona la sol·lució al problema global...Y la clase, en aquest cas es saber descompossar en subproblemes adecuadament.
Jo vaig começar amb el subproblema numero 1: acabar un cursa. El subproblema numero 2 va ser atacar en una cursa mantenint el subproblema 1 sol·lucionat. El subproblema 3 va ser acabar la majoria de les curses atacant en totes elles. El 4 subproblema va ser veure que jo sol no faig 120km a 40kmh, ni soc esprinter. El 5 subproblema va ser saber detectar les escapades bones. El 6 es poder entrar en elles i aguantar....I el 7, encara no resolt, igual que el 6, es atacar a l'escapada, per aconseguir guanyar. Ara ja t'he dit com serà, si arriba, la meva primera victoria.
bona comparació! potser una mica....però bona! un problema que plantejes, el que dius que quan estas en una escapada.... la majoria de gent el resolt anant a roda i dient no puc i al final et claven la ganibetada a l'esquena. De roderos per que no poden n'hi han pocs, de roderos aprofitats n'hi han molts!!
creo que el ciclismo alex es muchas veces corazon y dejaros de problemas a resolver que pareceis csi jajaaa.por cierto que corazon pocos lo tienen y la manera de resolver la escapada hay muchas mas de las que describes,pero no voy a dar pistas jeje
la teorica es facil, solo hay que quedar el 1 pero la practicas es mas dificil, y correr para hacer 2 o 3 ... cuando fisicamente puedes ganar la verda esque es triste, porque alguien se acuerda quien hizo segundo en el morell?? por poner un ejemplo yo no, i el primero poca gente se acuerda tambien.
bueno alex yo saldre a correr la semana que viene pero muy poco a poco y ya vere que tal la rodilla!!
por cierto un dia tienes que hacer un post con tus vivencias por los alpes jajajaja buena historia..xD
nos vemos por la autovia
cuidate
vini
JAVI PUIT: HACES BIEN, LOS PSICOLOGOS ACONSEJAN MARCARSE METAS CERCANAS PARA PODER IR CONSIGUIENDOLAS Y NO ENTRAR ASI EN EL DESANIMO.
Lo de Alex es muy sencillo de decir y muy dificil de hacer.Es como decir que sacarse la carrera de arquitectura es tener un problema, la solucion es estudiar, estudio y me la saco...y ya esta, me quedo tan pancho...
Publicar un comentario